En Francisco Gil i Fuentes (1905-1989) era fill del poble de Torre d'Arques, a la comarca del Matarranya. Als dos anys d'edat va anar a viure a Vall-de-roures, capital d'aquesta bonica comarca de la Franja de Ponent, que pren el nom d'un dels rius que l'atravessa. Als 16 anys d'edat va marxar a Alcanyís a fer d'aprenent de mecànic.
Cap de l'any 1925, en Francisco Gil va treballar en la construcció de l'embassament de Pena, transportant ciment en un camió d'en Benito Mulet. L'any 1930, un cop acabades les obres d'aquest embassament, va traslladar-se fins a Tortosa on treballà de mecànic per a l'empresa LA HISPANO DE FUENTE EN-SEGURES (H.I.F.E.). L'esclat de la guerra civil va sorprendre'l a Tortosa treballant a l'HIFE.
Aquesta fotografia que conserva la senyora Mercedes Gil, filla d'en Francisco, recull la celebració de la festa de la Mare de Déu d'agost, a la plaça Espanya de Vall-de-Roures, amb la inauguració dels Gegants i Capgrossos, cremats i destruïts a començaments de la guerra civil:
Conclosa la guerra civil, el senyor Gil va retornar a Vall-de-roures. Va adquirir un malmès i capolat camió Chevrolet, que poc a poc i gràcies a llurs coneixement de mecànica, va anar reconstruint amb peces de procedència diversa comprades a preu d'or principalment a Barcelona. Aquesta fotografia presa l'any 1943 hi ha uns veïns de Vall-de-roures que anaven a menjar cireres a l'embassament de Pena per a celebrar la segona Pasqua. És en aquestes dates quan les cireres del Matarranya són al punt.
Amb aquest Chevrolet feia tota mena de transports: paqueteria, aliments que duia des de Saragossa, transport de carbó fins a Sitges (Garraf), transport de barrons -bigues de fusta de pi redones i pelades-, medecines o la crosta del pi ensacada que duia fins a una fàbrica de tints de Gavà (Baix Llobregat). Un dels transports que va realitzar en Francisco Gil fou transportar sants i Mares de Déu des de Saragossa repartint-les per les esglésies, ermites i santuaris de la comarca del Matarranya per a substituir les imatges originals, desaparegudes durant la guerra civil.
Durant la dècada dels anys 1940, aquest Chevrolet també servia d'ambulància per a les parteres, els malalts o els ferits. S'acomodava el malalt sobre un matalàs a la caixa del camió, se li posava una manta a sobre i se'l duia fins a l'Hospital de Tortosa, que era el més proper, per una carretera de terra i pedres per a completar un trajecte de més de 70 quilòmetres i gairebé tres hores de durada. En aquells anys, Alcanyís encara no tenia un hospital.
En els anys de postguerra les excursions de la mainada també es feia en camions: es muntaven un bancs menuts de fusta sobre la caixa del camió on s'hi asseia la canalla. Era una de les conseqüències de l'escassedat de vehicles.
A finals dels anys 1950, en Francisco Gil va comprar un altre camió a Alcanyís, el qual va conservar fins a llur jubilació. En aquesta fotografia presa a l'encreuament de Vall-de-roures, d'on ixen les carreteres que menen a Tortosa, Alcanyís i Fontdespatla, hi ha en Francisco Gil a l'esquerra acompanyat d'un seu cosí, en Julian Belmonte. Al fons de la fotografia hi ha una benzinera de l'època amb els bidons, la qual reflecteix l'absoluta precarietat de mitjans d'aleshores:
Aquesta altre fotografia correspon a l'estat actual de l'encreuament de carreteres de Vall-de-roures. L'edifici del fons avui dia és ocupat per la llibreria SERRET LLIBRES:
La LLIBRERIA SERRET és una iniciativa impulsada per l'editor Octavio Serret, promotor cultural que està difonent i reivindicant la literatura del Matarranya i de les terres de l'Ebre, amb autors tant importants com l'Andreu Carranza i Font (Ascó 1957); l'Artur Bladé i Desumvilà (Benissanet 1907 - Barcelona 1995), l'obra del qual és centra en el seu poble natal i la comarca de la Ribera d'Ebre; en Sebastià Juan Arbó (Sant Carles de la Ràpita 1902 - Barcelona 1984), autor d'una extraordinària novel·la com "Terres de l'Ebre" (1936); en Desideri Lombarte i Arrufat (Pena Roja de Tastavins 1937 - Barcelona 1989), estudiós de la parla i de la toponímia popular del Matarranya; o en Jesus Moncada i Estruga (Mequinensa 1941 - Barcelona 2005), narrador i traductor, l'obra del qual té com a escenari la Mequinensa anegada per l'embassament, i que ha esdevingut un dels autors més importants en llengua catalana d'aquests darrers anys amb una novel·la meravellosa, "Camí de Sirga", traduïda a nombrosos idiomes.
Aquesta fotografia presa aquesta primavera hi ha un autocar de l'empresa HIFE a Vall-de-roures, companyia en la qual va treballar-hi el protagonista d'aquesta crònica en la dècada dels anys 1930.
Si en teniu ocasió, visiteu el Matarranya i gaudiu de la bellesa de llurs pobles, paisatges, rius i esglésies. Coneixereu una comarca amb la qual compartim la mateixa llengua. I si voleu estar com a casa, hostatgeu-vos als apartaments rurals Santa Àgueda, de Vall-de-roures, on sereu excel·lentment atesos per la Carmen Gil.
Des d'ací vull agrair tota la informació facilitada per la senyora Mercedes Gil, filla de l'Antonio Gil, així com per la Carmen Gil, dels apartaments Santa Àgueda, la hospitalitat de la qual ens ha permès de gaudir d'uns dies meravellosos en aquesta comarca.
Aquesta fotografia que conserva la senyora Mercedes Gil, filla d'en Francisco, recull la celebració de la festa de la Mare de Déu d'agost, a la plaça Espanya de Vall-de-Roures, amb la inauguració dels Gegants i Capgrossos, cremats i destruïts a començaments de la guerra civil:
Conclosa la guerra civil, el senyor Gil va retornar a Vall-de-roures. Va adquirir un malmès i capolat camió Chevrolet, que poc a poc i gràcies a llurs coneixement de mecànica, va anar reconstruint amb peces de procedència diversa comprades a preu d'or principalment a Barcelona. Aquesta fotografia presa l'any 1943 hi ha uns veïns de Vall-de-roures que anaven a menjar cireres a l'embassament de Pena per a celebrar la segona Pasqua. És en aquestes dates quan les cireres del Matarranya són al punt.
Amb aquest Chevrolet feia tota mena de transports: paqueteria, aliments que duia des de Saragossa, transport de carbó fins a Sitges (Garraf), transport de barrons -bigues de fusta de pi redones i pelades-, medecines o la crosta del pi ensacada que duia fins a una fàbrica de tints de Gavà (Baix Llobregat). Un dels transports que va realitzar en Francisco Gil fou transportar sants i Mares de Déu des de Saragossa repartint-les per les esglésies, ermites i santuaris de la comarca del Matarranya per a substituir les imatges originals, desaparegudes durant la guerra civil.
Durant la dècada dels anys 1940, aquest Chevrolet també servia d'ambulància per a les parteres, els malalts o els ferits. S'acomodava el malalt sobre un matalàs a la caixa del camió, se li posava una manta a sobre i se'l duia fins a l'Hospital de Tortosa, que era el més proper, per una carretera de terra i pedres per a completar un trajecte de més de 70 quilòmetres i gairebé tres hores de durada. En aquells anys, Alcanyís encara no tenia un hospital.
En els anys de postguerra les excursions de la mainada també es feia en camions: es muntaven un bancs menuts de fusta sobre la caixa del camió on s'hi asseia la canalla. Era una de les conseqüències de l'escassedat de vehicles.
A finals dels anys 1950, en Francisco Gil va comprar un altre camió a Alcanyís, el qual va conservar fins a llur jubilació. En aquesta fotografia presa a l'encreuament de Vall-de-roures, d'on ixen les carreteres que menen a Tortosa, Alcanyís i Fontdespatla, hi ha en Francisco Gil a l'esquerra acompanyat d'un seu cosí, en Julian Belmonte. Al fons de la fotografia hi ha una benzinera de l'època amb els bidons, la qual reflecteix l'absoluta precarietat de mitjans d'aleshores:
Aquesta altre fotografia correspon a l'estat actual de l'encreuament de carreteres de Vall-de-roures. L'edifici del fons avui dia és ocupat per la llibreria SERRET LLIBRES:
La LLIBRERIA SERRET és una iniciativa impulsada per l'editor Octavio Serret, promotor cultural que està difonent i reivindicant la literatura del Matarranya i de les terres de l'Ebre, amb autors tant importants com l'Andreu Carranza i Font (Ascó 1957); l'Artur Bladé i Desumvilà (Benissanet 1907 - Barcelona 1995), l'obra del qual és centra en el seu poble natal i la comarca de la Ribera d'Ebre; en Sebastià Juan Arbó (Sant Carles de la Ràpita 1902 - Barcelona 1984), autor d'una extraordinària novel·la com "Terres de l'Ebre" (1936); en Desideri Lombarte i Arrufat (Pena Roja de Tastavins 1937 - Barcelona 1989), estudiós de la parla i de la toponímia popular del Matarranya; o en Jesus Moncada i Estruga (Mequinensa 1941 - Barcelona 2005), narrador i traductor, l'obra del qual té com a escenari la Mequinensa anegada per l'embassament, i que ha esdevingut un dels autors més importants en llengua catalana d'aquests darrers anys amb una novel·la meravellosa, "Camí de Sirga", traduïda a nombrosos idiomes.
Aquesta fotografia presa aquesta primavera hi ha un autocar de l'empresa HIFE a Vall-de-roures, companyia en la qual va treballar-hi el protagonista d'aquesta crònica en la dècada dels anys 1930.
Si en teniu ocasió, visiteu el Matarranya i gaudiu de la bellesa de llurs pobles, paisatges, rius i esglésies. Coneixereu una comarca amb la qual compartim la mateixa llengua. I si voleu estar com a casa, hostatgeu-vos als apartaments rurals Santa Àgueda, de Vall-de-roures, on sereu excel·lentment atesos per la Carmen Gil.
Des d'ací vull agrair tota la informació facilitada per la senyora Mercedes Gil, filla de l'Antonio Gil, així com per la Carmen Gil, dels apartaments Santa Àgueda, la hospitalitat de la qual ens ha permès de gaudir d'uns dies meravellosos en aquesta comarca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada