diumenge, 31 de juliol de 2011

La família Plaja: carrossers de Torroella de Montgrí.

En Narcís Plaja i Preses, nascut a Torroella de Montgrí, era carreter i tartaner. Construïa carros i tartanes. Quan a partir dels anys 1920 els vehicles a motor van substituir progressivament els vehicles de tracció animal, com d'altres carreters construïa carros i alhora va començar a carrossar també autocars i camions. En aquells anys, les carrosseries d'autocars i les cabines i caixes dels camions eren construïdes de fusta.

A Torroella de Montgrí hi havia tres constructors de carrosseries de camions i autocars: en Narcís Plaja i Preses, el més antic, en Josep Vert i Planas, el de més anomenada, i en Brasó, el més jove. A Catalunya sovintejava que en un mateix poble hi hagués fabricants d'un mateix producte. Un dels casos emblemàtics el trobem al municipi d'Arbúcies, que concentrava diversos productors de carrosseries d'autocars. El motiu és pla clar: la tradició de la construcció de carros i tartanes que tenien a l'abast la matèria primera, les fustes que s'extreien dels importants boscos propers a Arbúcies.

La tradició d'Arbúcies com a centre productor de carros i tartanes, reconvertit en un dels principals clústers de la fabricació de carrosseries d'autobusos i autocars europeus, va motivar que un carreter del municipi de Lladó, a l'Alt Empordà, en Joan Ayats, s'hi implantés. Aquesta empresa, fundada l'any 1905, va excel·lir en el disseny i fabricació de carrosseries en els anys 1950, 1960 i 1970.

Fotografia d'un autocar carrossat per en Narcís Plaja, de fusta, que conserva la Maria Puig Casadellà:

IMG_8553

En Narcís Plaja va tenir dos fills que van continuar amb el negoci carrosser. En Josep Plaja i Font, el fill gran, nascut l'any 1918, i el fill petit, en Salvi. Els dos fills van néixer també a Torroella de Montgrí. Acabada la guerra civil del 1936-1939, van haver d'arrencar de nou el negoci amb la reconstrucció de vehicles que integraven el malmès i magre parc automobilístic que hi havia. Eren els anys dels pedaços i les solucions imaginatives. També es reparaven carros. Els vehicles de tracció animal van reviscolar per l'absència de vehicles i de combustibles. El país havia reculat absolutament en tots els ordres.

Els senyors Plaja tenien el taller al carrer Roser de Torroella de Montgrí. A més de les reparacions i construcció de carrosseries d'autocars per empreses com AUTOS CASAS de Mataró i SARFA de Palafrugell, tenien com un dels clients principals a en Plàcid, del poble d'Albons, un important carnisser que li construïen les carrosseries de llurs camions.

En Josep Plaja i Font va casar-se l'any 1950 amb la Rosa, germana d'en Joaquim i la Maria Puig Casadellà. En Josep Plaja i llur cunyat Joaquim Puig Casadellà:

IMG_8560

IMG_8559

En Josep Plaja i Font va reparar i reconstruir les carrosseries d'autocars d'en Joaquim Puig i Casadellà. Dos autobusos del senyor Puig, comprats ja usats i reconstruïts pel carrosser Plaja:

IMG_6325

IMG_6324

Aquestes carrosseries tenien un disseny sobri i pràctic, allunyat del barroquisme i enfarfegament xaró d'altres carrossers catalans. Els germans Josep i Salvi Plaja i Font van reduir l'activitat del taller de carrosseries l'any 1970, tancant-lo definitivament l'any 1974. En Josep Plaja va morir l'any 1990.

Vull agrair tota la informació de la Maria Puig i Casadellà sobre els carrossers Plaja, de Torroella de Montgrí, que permet de recuperar un tros de la història de les carrosseries del país.

dissabte, 30 de juliol de 2011

L'avi Pep se'n va a Barcelona.

En Josep Brugués i Brandia, l'avi Pep, va néixer a Besalú el 13 de desembre del 1878. L'any 1901 es casa amb la pubilla de Can Olivet, la Carolina Olivet, motiu pel qual és conegut arreu com en "Pepet Olivet". Era un excel·lent sardanista i tocava prou bé la guitarra. Va morir a Besalú el 17 de gener de 1960.

A principis de segle, en "Pepet Olivet" va cobrir la línia regular entre Tortellà i Girona amb una tartana. Aquesta línia passava per Besalú, on hi tenia el seu domicili, concretament, al carrer Empalme 4. L'any 1923, va comprar el primer vehicle a motor, un Ford amb carrosseria de fusta.

D'ençà del 1923, la línia regular entre Tortellà i Girona es cobria alternativament amb la tartana i el Ford. Els usuaris de la línia al principi no se'n refiaven pas del Ford i, en ocasions, anava de buit. Per contra, els dies que el servei es cobria amb la tartana, l'omplien.

L'ofici d'en "Pepet Olivet" de carreter i tartaner li permetia que quatre cops a l'any aproximadament baixés a Barcelona a proveir-se de mercaderies diverses que no eren pas cobertes pel servei de l'ordinari. Passava pels comerços de Tortellà i Besalú sol·licitant-los-hi la mercaderia que volien. Aleshores, amb l'encàrrec de les comandes, baixava fins a Mataró en carro i cavall. A la capital del Maresme, agafava el mocador de farcells i marxava en tren -el primer tren construït a la península Ibèrica, d'iniciativa privada- fins a Barcelona on realitzava els encàrrecs, principalment de modistes i tendes de roba.

Amb les comandes adquirides, se'n tornava en tren fins a Mataró, carregava el carro i altre cop feia via cap a Besalú i Tortellà. Aquest servei va prestar-lo des de l'any 1910 fins el 1930, aproximadament.

Fotografia de l'avi Pep amb uns bigotis a la moda d'aquells anys, acompanyat de llurs nebodes Teixidor i Brugués i un dels xòfers de la casa, en Lauro, davant d'un autocar de Can Olivet, un Lancia:

img996

En Josep Brugués i Prat, nét de l'avi Pep, explica que l'origen del transport a casa nostra es troba vinculat directament amb el comerç. Els comerciants havien de tenir carros per a poder proveir-se de la mercaderia que venien. Sovint quan baixaven a una plaça per a comprar les mercaderies, també aprofitaven el viatge per a transportar-hi persones que havien de desplaçar-se, satisfent-ne un preu. Ací hi ha l'origen de les línies regulars d'autobusos. També duien mercaderies i encàrrec per altres comerciants o particulars, origen dels ordinaris o recaders.

L'anècdota de l'activitat que realitzava l'avi Pep a principis del segle XX és prou il·lustrativa de l'origen del transport al nostre país, nascut per la necessitat dels comerciants de disposar de mercaderies.

divendres, 29 de juliol de 2011

Els autocars d'en Joaquim Puig i Casadellà de Bellcaire d'Empordà (Baix Empordà).

Juntament amb en Joan Brugués i Prat i en Xavier Castells i Quintana hem visitat a la senyora Maria Puig i Casadellà, la germana d'en Joaquim, que havia tingut una empresa d'autocars a Bellcaire d'Empordà del 1952 a l'any 1982.

En Joaquim Puig i Casadellà va néixer a Valldevià, un poblet integrat en el municipi de Vilopriu, a la comarca del Baix Empordà, l'any 1920. Venia d'una família de pagès, ofici que estimava i sempre va reivindicar com a propi. Emprenedor de mena, tenia un negoci de màquines de batre que contractava als pagesos d'arreu. Tanmateix, la seva inquietud i ganes de fer coses, l'engrescava a emprendre noves ocupacions.

En Pere Badosa i Companyia SL, d'Albons, tenia una empresa d'autocars i era titular de la línia entre Bellcaire d'Empordà i Girona tots els dies de la setmana, llevat dels diumenges, i també els serveis d'autocars a mercats.

L'any 1952, en Joaquim Puig i Casadellà va comprar a en Pere Badosa l'empresa amb els vehicles i les línies que n'era titular. Aleshores cobria diàriament la línia de Bellcaire d'Empordà fins a Girona. Sortia tots els dies a les 7.15 hores de Bellcaire d'Empordà i arribava cap a les 9 hores a la plaça de Sant Agustí, de Girona, davant del restaurant La Marina. Els primers anys, sortia de Girona a les cinc de la tarda i solia arribar a Bellcaire d'Empordà cap a les set del vespre.

Fotografia del primer autocar que va tenir en Joaquim Puig i Casadellà, adquirit a en Pere Badosa amb la compra de llur empresa. Tenia la matrícula GI-4712 i equipava un motor dièsel Barreiros:

IMG_6327

Més endavant, però, es va canviar l'horari de tornada. Es va decidir de tornar a Bellcaire d'Empordà a les dotze del migdia, en lloc de les cinc de la tarda. Els usuaris tenien ganes de ser d'hora a casa.

La línia del servei diari regular de Bellcaire d'Empordà fins a Girona, titularitat d'en Joaquim Puig, cobria els següents pobles, en els quals hi tenia parada: Bellcaire d'Empordà, Albons, Viladamat, l'Arbre Sec, Ventalló, l'encreuament de Valldavià, Saus, Camallera, Llampaies, Orriols, Viladasens, Cervià de Ter, Medinyà, Sant Julià de Ramis i Girona.

Els serveis de mercats que realitzava el senyor Puig eren els següents: els dilluns feien la línia de Bellcaire d'Empordà i Albons fins a Torroella de Montgrí. Els dimarts no hi havia servei de mercats. Els dimecres tenia la concessió per anar al mercat de Banyoles, molt important aquells anys, per bé que no s'hi anava. Els dijous anaven al mercat de Figueres des de Bellcaire d'Empordà passant per Albons, Viladamat, l'Arbre Sec, Torroella de Fluvià, Vilacolum i La Bomba. Els divendres s'anava a La Bisbal d'Empordà mitjançant dues línies diferents: una sortia de Bellcaire d'Empordà a través d'Albons, Tor, La Tallada, Verges, Ultramort, Parlavà, Casavells i Corçà; l'altre partia de Foixà i seguia per Rupià i Parlavà. L'autocar de retorn a Foixà sortia a les 11 del matí de La Bisbal d'Empordà, mentre que l'autobús de Bellcaire d'Empordà partia a les 12 del migdia de La Bisbal d'Empordà. Els diumenges es feien serveis discrecionals de tota mena.

El segon autocar comprat per en Joaquim Puig, també usat:

IMG_8568

Tanmateix, els serveis de mercats van començar a afluixar a partir de la segona meitat dels anys 1960, amb la motorització del país simbolitzada pel Seat 600. Els veïns dels pobles van començar a tenir el seu propi vehicle amb el qual es desplaçaven a mercat, acompanyats de veïns. També els pobles hi havia petits comerços que atenien les necessitats dels veïns. La Maria Puig i en Joan Brugués coincideixen que aquesta activitat va caure com un plom. En pocs anys, de dur l'autocar ple, solament hi anaven dues o tres persones.

Els autocars eren guardats en uns garatges individuals del carrer Nord 14, de Bellcaire d'Empordà. Era un tros gros, posterior a la casa de la família Puig, on s'hi guardaven les màquines de batre i sembrar i els tractors. Quan es va abandonar l'activitat agrícola, un paleta va construir-hi uns garatges individuals per a cada autocar en lloc d'una nau grossa per a aparcar-los tots plegats. Així en cas de l'incendi d'un vehicle s'evitaven danys majors. Fotografia dels garatges dels autocars del carrer Nord 14:

IMG_8566

El segon autocar es va comprar de segona mà a Barcelona. Tenia la matrícula B-52545. La carrosseria fou reconstruïda per un carrosser de Torroella de Montgrí, en Josep Plaja i Font.

IMG_6325

IMG_6331

A Torroella de Montgrí, hi havia dos carrossers, en Josep Vert i Planas, molt conegut per la qualitat i disseny de llurs carrosseries, així com la publicació de llibres sobre carros, tartanes i carrossers gironins, i en Josep Plaja i Font.

El tercer autocar també es va comprar usat a Barcelona. Tenia la matrícula B-62180 i va reconstruir-lo també el carrosser Josep Plaja i Font, de Torroella de Montgrí.

IMG_6324

Un autocar d'en Joaquim Puig i Casadellà en una excursió amb canalla:

IMG_6332

El quart autocar fou un TUBUS, marca de carrosseries patentada i que identificava les carrosseries fabricades directament per La Hispano de Fuente En-Segures SA (HIFE SA). Fotografia del Tubus aparcat al garatge del carrer Nord 14, de Bellcaire d'Empordà, amb matrícula de Castelló, CS-16293:

IMG_6326

Una altre fotografia del TUBUS:

img076

Després es va comprar el primer Nazar, estrenat de nou, al representant oficial de Girona, el senyor Lluís Costa i Liu. Tenia trenta-cinc places i llur matrícula era GI-54350. No hi ha cap fotografia d'aquest vehicle. També feia el servei discrecional dels viatges de la "Orquestra Caravana" de Torroella de Montgrí, en exclusiva, als indrets on hi actuava. En ocasions, aquest Nazar havia dut la cobla "Els Montgrins", també de Torroella de Montgrí. I molt ocasionalment també havia fet algun viatge per la cobla "La Principal de la Bisbal". Aquest autocar Nazar va accidentar-se, sent comprada la targeta de transport i el vehicle desballestat.

El sisè autocar fou un altre Nazar de vint-i-cinc places, amb matrícula GI-58XXX. Es va comprar ja usat al senyor Joan Presas, de Torroella de Montgrí. Cobria el servei de línies regulars i discrecional. El conduïa en Joaquim Puig. Va patir un accident a Serra de Daró, sent desballestat i venent-se la documentació del vehicle.

Després es va comprar un tercer autocar Nazar, també ja usat, a un transportista de Palafrugell que no podia pagar les lletres de canvi que vencien. Aquest transportista va haver de tornar el vehicle i en Lluís Costa i Liu, el representant de Nazar a Girona, va oferir-li a en Joaquim Puig i Casadellà a bon preu. Llur matrícula era GI-63313 i feia tots els serveis: línia diària a Girona, serveis de mercats i discrecional. Aquest Nazar també fou desballestat a causa d'un accident.

Malauradament, la Maria Puig no conserva pas cap fotografia de cap dels tres autocars Nazar, els quals van ser desballestats per accidents. El mecànic d'aquests autocars fou en Josep Bellapart, de Verges.

En els anys que hi havia feina, els autocars els conduïa en Joaquim Puig i dos o tres conductors contractats per a cobrir tots els serveis. També hi havia tres cobradors, en Joan Badosa i Reglà, en Tomàs Massagué i Pi, i en Ramon Grabulosa i Colom. La Maria Puig feia indistintament de cobradora o conductora.

El vuitè autocar fou un Sava de 21 places, comprat nou a en Font, el representant que hi havia a Girona. Tampoc se n'ha conservat pas cap fotografia d'aquest Sava.

Aquest autocar Sava era conduït per la Maria Puig i Casadellà, que va ser la tercera senyora de les comarques gironines que disposava d'un carnet especial per a conduir autocars i camions. La primera senyora que obtingué aquest carnet fou la Laura Balaguer, de Transports Balaguer de La Bisbal d'Empordà, que conduïa els camions de casa seva; la segona senyora duia un autocar Pegaso de la línia regular entre Sant Feliu de Guíxols i S'Agaró.

El setembre de l'any 1981 es va vendre l'autocar Sava a un senyor de Sabadell, per a serveis discrecional. Després fou venut a una empresa de Mallorca.

Fotografia d'un autocar Sava, ja usat, que li van oferir a en Joaquim Puig i que va desestimar de comprar. Té un disseny recarregat de la bijuteria característica de l'Ayats:

IMG_6330

La última línia regular diària que es cobria, de Bellcaire d'Empordà a Girona, es va abandonar el 30 de novembre de 1974. Aleshores es va començar el servei escolar pel col·legi l'Agrupació de Verges. Un altre transportista de Camallera, l'Enric Isern, també feia el servei escolar amb un autocar Nazar de vint-i-cinc places.

El darrer autocar que va tenir en Joaquim Puig fou un Ebro, de vint-i-cinc places, comprat nou carrossat l'any 1975 també a en Font, el representant de les comarques gironines que tenia l'exposició a la carretera de Barcelona de la ciutat de Girona. El darrer servei d'aquest autocar Ebro fou el juny del 1982, un cop acabat el curs escolar. Es va vendre a un senyor de Sabadell.

IMG_6329

Un cop plegat el negoci d'autocars el juny del 1982, amb la venda de l'autocar Ebro a un senyor de Sabadell, en Joaquim Puig i Casadellà va dedicar-se a la neteja de les vores de les carreteres de la Generalitat de Catalunya, amb tractors i desbrossadores que tallaven l'userda que hi creixia a les cunetes. Més endavant, encara, es va adquirir una màquina per a aquesta tasca a en Ventura, de Vilablareix. Aquest negoci el va plegar en Joaquim Puig i Casadellà cap a l'any 1992, jubilant-se definitivament.

El 30 de juliol de l'any 2006, en Joaquim Puig i Casadellà moria a l'edat de vuitanta-sis anys. Vull agrair a la seva germana Maria la història de la seva empresa familiar que ens ha permès redescobrir una altre empresa familiar d'autocars gironina, les vicissituds de la qual palesa l'evolució d'aquest negoci els darrers seixanta anys.

dimarts, 26 de juliol de 2011

Els camions del càmping Can Martí de Tossa de Mar (La Selva).

En Miquel Patinyo ens ha trames unes fotografies d'en Josep Calvet d'uns camions del càmping Can Martí, de Tossa de Mar, un meravellós poble de la Costa Brava que ha esdevingut un famós i concorregut centre turístic.

El primer camió del càmping Can Martí és un Pegaso 1065 "Europa" que havia estat de l'empresa TRANSPORTS I EXCAVACIONS BALMAÑA SL, també de Tossa de Mar. Inicialment muntava un bolquet fabricat pel carrosser Fluvià, de Girona. Era usat també per a servir aigua amb una cisterna instal·lada sobre el bolquet.

Un cop adquirit pel càmping Can Martí, aquest Pegaso 1065 li fou muntat una escala per a l'ús intern de les instal·lacions d'aquest equipament.

Scan_Pic0008

Scan_Pic0001

Scan_Pic0005

Scan_Pic0003

Scan_Pic0004

Scan_Pic0006

Scan_Pic0002

Scan_Pic0007



El segon camió d'aquest càmping és el germà petit de l'anterior, un Pegaso Comet equipat amb una cisterna. Havia pertangut a l'empresa HINIASA, acrònim de Hija y Nietos de Agustí Adrià SA, una empresa familiar fundada a la ciutat de Girona en la dècada dels anys 1940 dedicada a la distribució de petroli i fuel.

HINIASA era prou coneguda a Girona i d'altres pobles del voltant en la distribució del gasoli C durant els anys de monopoli de CAMPSA. L'any 1988 CAMPSA va adquirir HINIASA, els actius de la qual pertanyen actualment de REPSOL.

Aquest Pegaso Comet fou comprat pel càmping Can Martí com a vehicle de suport als bombers en la lluita contra el foc. La cisterna té capacitat per a dotze mil litres d'aigua.

Scan_Pic0001L

Scan_Pic0009

Scan_Pic00010

Scan_Pic00012

Scan_Pic00013



El darrer vehicle és una tractora Mack nord-americana, 6 x 4, també comprada de segona mà. L'estètica i disseny d'aquesta tractora, molt allunyada dels cànons europeus, crec que dóna un resultat dubtós. És mastodòntica, exagerada i desproporcionada.

Scan_Pic00014

Scan_Pic00015

Volem agrair als senyors Josep Calvet i Miquel Patinyo aquestes fotogràfies d'aquests camions clàssics que encara treballen en aquest càmping. Sobre els Pegasos, no hi ha cap dubte que són dos dels millors models fabricats per la marca del cavall alat i que van gaudir d'una extraordinària acceptació pels transportistes d'aleshores.

diumenge, 24 de juliol de 2011

Darreres fotografies.

Aquesta crònica aborda les darreres fotografies de l'arxiu fotogràfic del senyor Joan Brugués sobre autocars i autobusos de llurs empreses familiars, de les que ha tingut participacions i d'empreses associades o agregades amb les que ha treballat.

Les primeres fotografies corresponen a un accident ocorregut a la rodona d'Olot, avui dia transformada per una reforma urbanística, en la qual va haver-hi implicat un autocar d'en Rafael Solà, de Ridaura.

img094

img095


Les segones fotografies són de dos autocars de l'empresa TRANSBUS, de Palma de Mallorca, empresa amb la qual va tenir-hi relacions el senyor Joan Brugués i Prat.

img112

img113

fot530


Fotografia d'uns autobusos turístics de París, d'un disseny certament espectacular.

img097



Fotografia d'un auto d'època que participa en un ral·li en els anys seixanta.

img093

Aquest bloc vol agrair la generositat del senyor Joan Brugués difonent llur arxiu fotogràfic d'autobusos i autocars que ha permès de conèixer protagonistes, vehicles i històries de tota mena, el qual és un dels objectius principals d'aquest espai.

dissabte, 23 de juliol de 2011

Empreses agregades d'OLIVETRANS SA (i III).

Una de les empreses agregades d'OLIVETRANS SA fou la Maria Siguan Almenara, de Castell d'Aro (Baix Empordà), que tenia tres autocars -dos Pegaso Monotral i un Nazar- i un microbús Romeo A. Els quatre autocars de la Maria Siguan i Almenara aparcats al garatge de Salt (Gironès):

img079

img077

Dues fotografies de l'autocar Nazar, una carrosseria semblant a la del Pegaso Monotral:

Nazar de l'empresa AUTOCARS ALMENARA de Salt (Gironès)

img009



També va treballar per a OLIVETRANS SA diversos propietaris d'autocars de l'Alt Empordà. Un d'ell fou en Pere Estarriol i Bramon, de Figueres, que tenia aquest autocar Citroen carrossat per en Torrent, també de Figueres.

img070

En Pere Estarriol també cobria la línia entre Figueres i Ordis passant per Borrassà amb aquest Albatros:

img072



També hi treballava en Josep Rosa que explotava conjuntament amb en Vilanova la línia entre Figueres i Sant Llorenç de la Muga amb aquest Albatros equipat amb motor Henschel:

img071



En Gaspar Cervià, del Port de la Selva, tenia aquest Pegaso GI-41717. També havia comprat un autocar Barreiros, talment s'ha exposat en la crònica anterior. Cobria la línia regular entre l'estació de Llançà i El Port de la Selva:

img038

img039



L'Angel Ribas, un transportista de Girona, tenia aquest autocar amb motor Perkins carrossat per en Puigbó, de Puig-reig (Berguedà):

img073

Més endavant l'Àngel Ribas i llur fill Miquel van comprar aquest Pegaso Monotral amb matrícula GI-42525:

img040



També hi havia en Jaume Roura, un taxista que tenia un Seat 1400 de set places.

img075



En Joaquim Puig i Casadellà, de Bellcaire d'Empordà, era un empresari que tenia autocars amb els quals feia serveis escolars. Havia tingut un Nazar del qual malauradament no en disposem pas de fotografies. També tenia aquest autocar, marca Tubus, que havia estat de La Hispano de Fuente En-Segures (HIFE) de Tortosa. Segurament que fou carrossat per un taller de Castelló o per la mateixa HIFE:

img076



En Joan Pou i Soles, de Garrigoles (Baix Empordà), disposava d'aquest autocar Henschel:

img078



L'autocar Sava d'en Paulino Triadú, de Santa Pau (Garrotxa), fotografiat davant de la seu de l'ONU a Ginebra (Suïssa):

img080



Un altre Sava d'en Pellicer, de Figueres, amo del Cafè Internacional. Nombrosos empresaris s'adonaven que hi havia molt moviment de turistes i s'engrescaven a comprar autocars. Després no sabien pas que fer-ne.

img096

img088



AUTOS FLORIDA de l'Hospitalet del Llobregat també fou un dels agregats d'OLIVETRANS SA. Aquesta empresa fou adquirida per Hispania, de Reus.

img089

img090

img091


La publicació d'aquestes empreses agregades d'OLIVETRANS SA permet la recuperació de diversos empresaris d'autocars principalment de les comarques gironines, així com d'alguns dels vehicles que havien tingut, gràcies a l'encert del senyor Joan Brugués d'haver forjat i conservat aquest arxiu de gran valor i interès.