Un dels primers reptes que va haver de resoldre ENHER era el proveïment del ciment, imprescindible per a la construcció dels embassaments, centrals elèctriques i edificis diversos -cases per al personal, tallers, hospital, economat, etc-.
Transportar el ciment en camions era una solució inviable que va desestimar-se atenent al cost del transport i la poca oferta de ciment d'aquells anys. Endemés, per aquell temps, hi havia molts pocs camions i les carreteres eren molt deficients.
En Victoriano Muñoz i Oms i el seu equip va resoldre que calia tenir una fàbrica de ciment propera a les centrals que es construïen. Aquesta solució, lògica i pràctica, passava per superar dos desafiaments: l'elecció de l'emplaçament on es construiria la fàbrica de ciment, que havia de disposar de pedreres calcàries properes per al subministrament de la matèria primera; i l'adquisició de la maquinària d'una fàbrica de ciment. Tenir una fàbrica de ciment pròpia, a més, permetia de disposar del ciment necessari segons el volum d'obra que s'executava i controlar en tot moment la qualitat del ciment.
L'indret escollit per a la construcció de la fàbrica de ciment fou Xerallo, per haver-hi unes pedreres calcàries de qualitat d'on s'extreia la matèria primera. A més, era propera a les mines de Malpàs, d'on s'obtenia el carbó per a fer funcionar els forns de la fàbrica de ciment, en uns anys, els de la postguerra, on hi havia greus deficiències de proveïment energètic.
Disposar de la maquinària va ser més complicat. A l'Estat espanyol era impossible de comprar una fàbrica de ciment sencera. Aleshores va comprar-se una fàbrica de ciment a Ravels, Bèlgica. Tota la maquinària fou desmuntada i transportada en vaixell fins al port de Tarragona. Malgrat que aquells anys hi havia grans restriccions en quant al pagament en divises, ENHER va aprofitar llur condició d'empresa propietat de l'INI per a resoldre fàcilment els complexes tràmits administratius per al pagament de la maquinària i llur importació.
Transportar el ciment en camions era una solució inviable que va desestimar-se atenent al cost del transport i la poca oferta de ciment d'aquells anys. Endemés, per aquell temps, hi havia molts pocs camions i les carreteres eren molt deficients.
En Victoriano Muñoz i Oms i el seu equip va resoldre que calia tenir una fàbrica de ciment propera a les centrals que es construïen. Aquesta solució, lògica i pràctica, passava per superar dos desafiaments: l'elecció de l'emplaçament on es construiria la fàbrica de ciment, que havia de disposar de pedreres calcàries properes per al subministrament de la matèria primera; i l'adquisició de la maquinària d'una fàbrica de ciment. Tenir una fàbrica de ciment pròpia, a més, permetia de disposar del ciment necessari segons el volum d'obra que s'executava i controlar en tot moment la qualitat del ciment.
L'indret escollit per a la construcció de la fàbrica de ciment fou Xerallo, per haver-hi unes pedreres calcàries de qualitat d'on s'extreia la matèria primera. A més, era propera a les mines de Malpàs, d'on s'obtenia el carbó per a fer funcionar els forns de la fàbrica de ciment, en uns anys, els de la postguerra, on hi havia greus deficiències de proveïment energètic.
Disposar de la maquinària va ser més complicat. A l'Estat espanyol era impossible de comprar una fàbrica de ciment sencera. Aleshores va comprar-se una fàbrica de ciment a Ravels, Bèlgica. Tota la maquinària fou desmuntada i transportada en vaixell fins al port de Tarragona. Malgrat que aquells anys hi havia grans restriccions en quant al pagament en divises, ENHER va aprofitar llur condició d'empresa propietat de l'INI per a resoldre fàcilment els complexes tràmits administratius per al pagament de la maquinària i llur importació.
Fotografia de la fàbrica de ciment B.R., de Ravels (Bèlgica), comprada per l'ENHER, per a disposar de tota la maquinària d'una cimentera:
Importació de la maquinària de la fàbrica de ciment belga, al port de Tarragona, el novembre del 1947:
Obres de construcció de la fàbrica de ciment executades als anys 1948 i 1949. Va entrar en funcionament el mes de març del 1950. Fotografies preses els anys 1948 i 1949, de la construcció de les naus i instal·lacions:
L'abril del 1952 va entrar en funcionament un cable aèri des de les mines de Malpàs fins a la fàbrica de ciment de Xerallo per a evitar el transport en camions pels ports de Perves i de Viu, molt costeruts i recargolats. Aquest cable aèri tenia una capacitat de transport de vint tones per hora.
El ciment produït, que es comercialitzava sota la marca "PIRINEO", era molt valorat per la seva extraordinària qualitat.
El març del 1950 s'acaben les obres de la fàbrica de ciment de Xeralló, amb el muntatge de tota la maquinària. Fotografies de la vista general de la fàbrica de ciment preses els anys 1951, 1952 i 1955:
L'any 1951, primer any de funcionament de la fàbrica de ciment, va produir vint mil tones de ciment. L'any 1962, a causa de les millores introduïdes a la fàbrica, es va assolir la fita de més de dues centes mil tones de ciment produïdes.
Dues millores importants de la fàbrica de ciment de Xerallo van ser la substitució del consum de carbó de les mines de Malpàs per fueloil, per al funcionament dels forns, i la instal·lació d'electrofíltres per a minimitzar la contaminació de les emissions de fum de la xemeneia.
L'abril del 1973, inopinadament, la fàbrica de ciment de Xerallo va tancar les portes. El motiu adduït va ser la poca rendibilitat econòmica. Al cap de pocs mesos, tota la maquinària van ser desmuntada i venuda per a ferralla. L'impacte que va tenir llur tancament per al Pallars Jussà, una comarca amb molt poca indústria, va ser greu, tant per l'ocupació directa com l'induïda.
Avui dia impressiona de visitar els edificis abandonats de la cimentera de Xerallo. Sembla talment un vaixell enfonsat al fons de la vall, una imatge fantasmal i un punt irreal. Solament els habitatges dels antics treballadors s'han rehabilitat i reformat per esdevenir segones residències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada