Encetem unes cròniques sobre la història de l'empresa TRANSPORTS PADROSA SA de Figueres, una de les principals empreses de transports catalanes. El contingut d'aquests articles constitueix un resum del llibre TRANSPORTS PADROSA - 60 ANYS D'HISTÒRIA, publicat a Figueres l'any 1994, en edició privada, l'autor del qual és el senyor Josep Maria Bernils i Mach, cronista de la ciutat de Figueres i bon amic de la família Padrosa.
L'interès d'aquest llibre, que reflecteix l'evolució del transport al casa nostra -la substitució dels carros pels camions, les vicissituds de la guerra civil, la represa a la postguerra, el creixement dels anys 1960, les crisis de la dècada del 1970, 1980 i 1990, fins als nostres dies, amb la competència ferotge que pateix el sector- justifica llur difusió resumida en aquest bloc.
La família Padrosa procedeix d'Arenys d'Empordà, un petit poble proper a Garrigàs. Un avantpassat, però, va establir-se a la capital de la comarca de l'Alt Empordà, Figueres, un vila rica, animada, pròspera, oberta, alegre i amb una important activitat comercial.
L'interès d'aquest llibre, que reflecteix l'evolució del transport al casa nostra -la substitució dels carros pels camions, les vicissituds de la guerra civil, la represa a la postguerra, el creixement dels anys 1960, les crisis de la dècada del 1970, 1980 i 1990, fins als nostres dies, amb la competència ferotge que pateix el sector- justifica llur difusió resumida en aquest bloc.
La família Padrosa procedeix d'Arenys d'Empordà, un petit poble proper a Garrigàs. Un avantpassat, però, va establir-se a la capital de la comarca de l'Alt Empordà, Figueres, un vila rica, animada, pròspera, oberta, alegre i amb una important activitat comercial.
Una fita important de la història de Can Padrosa és l'any 1908. Aquell any va néixer en Pere, el fill d'en Baldiri Padrosa i Darder; també va circular per Figueres el primer cotxe amb motor d'explosió, sense que l'empenyessin els cavalls, un auto amb matrícula GI-8 propietat de l'empresari Carles Cusí.
1908 és l'any que aquest empresari, el senyor Cusí, va construir una moderna sala de cinema, Sala Edison, on es projectaven pel·lícules d'amor amb un preu d'entrada de vint-i-cinc cèntims; també de l'inici de la construcció d'un gran col·legi religiós, Els Fossos, dit així per causa dels fondals existents, bastit al carrer de Sant Ferriol que posteriorment s'anomenaria carrer dels Fossos. En aquesta escola hi estudiaria en Pere Padrosa i Puignau, nét d'en Baldiri Padrosa i Darder i fill d'en Pere Padrosa i Simon.
En Baldiri Padrosa i Darder vivia al carrer de Vellaire 27, de Figueres. El seu pare, en Pere Padrosa i Batllori, nadiu d'Arenys d'Empordà, havia nascut en aquest petit poblet de l'Alt Empordà el 7 de juny de 1837. Als disset anys, va haver de fer el servei militar a Les Filipines. En Baldiri ja havia nascut a Figueres el 16 d'abril de 1878.
Els Padrosa eren una família rural acomodada que es van traslladar a Figueres l'any 1874, abans del naixement d'en Baldiri Padrosa i Darder. Eren propietaris de la casa del carrer de Vellaire 27, tres camps de conreu de bona terra al municipi de Cabanes, prop del riu Muga, i d'un hort al final del carrer Nou, al costat del camí del Molí Petit, avui dia, carrer de la Sitja. Els primers anys, quan anava a llaurar els camps, portava d'amagat un escopeta, no fos cas que li sortís algun carlí. Hi havia un mal record de la darrera guerra carlina.
Quan la família Padrosa va mudar-se a Figueres l'any 1874, vivien encara els avis, ja vellets. En Pere Padrosa i Marich, nat el 1802, i la Teresa Batllori, nada el 1814.
El dia 29 de desembre del 1908 va néixer en Pere Padrosa i Simon, el fill d'en Baldiri. El van batejar amb el nom de Pere, el mateix nom que el seu avi, en Pere Padrosa i Batllori. L'any 1914, en Baldiri va tenir una filla, la Rosa. Poc podia imaginar-se en Baldiri que el seu fill Pere fundaria una empresa que esdevindria una de les principals de Figueres i, ensems, capdavantera en el sector del transport.
A Figueres, en Baldiri Padrosa treballava en un casa d'un comerciant d'olis, Cal Segal. Quan va plegar el negoci d'olis, va entrar de mosso en una agència de transports que tenia en Benet Deusedes al carrer del Palau 14, un edifici dins d'una illa de cases a la placeta alta de la Rambla, enderrocada l'any 1918.
En Benet Deusedes formava companyia amb l'Emili Llosa, i anunciaven: "voitures, louer, mudances, agència de transports, agència de ferrocarril, cotxes de luxe i mudances a Olot". L'agència de transports de l'Emili Llosa i en Benet Deusedes, de Figueres, a principis del segle XX:
En Deusedes i en Llosa també tenien activitats pròpies i independents al marge de la societat conjunta: l'Emili Llosa feia el servei de transports de viatgers des de l'estació a l'interior de Figueres amb una tartana tramvia; i en Benet Deusedes cobria els viatgers matiners de Figueres a Olot, atès que els viatges de la tarda els cobria l'empresa Saraia, avui dia TEISA.
En Benet Deusedes va obrir un despatx, independent de la societat conjunta amb en Llosa, a la casa situada a la Rambla de Figueres, cantonada a la pujada del Castell. En Baldiri va ocupar aviat el càrrec de primer mosso en substitució d'un altre, en Sala.
Al cap de poc temps, en Baldiri Padrosa fou nomenat encarregat de l'agència Deusedes. Cobrava un jornal de tres pessetes. Era molt apersonat i fort, amb una constitució física adient per la feina que tenia. Molt treballador, vestia d'estil típicament català amb espardenyes, gorra i faixa; fumava caliquenyos. De caràcter, era afectuós, estricte i vital. Més endavant, va donar ple suport al seu fill Pere en els seus importants projectes empresarials, completament reeixits.
L'agència Deusedes era una de les principals de Figueres. L'havien comprada a en Cardona, un francès que cobria la línia de transports entre Figueres i Tolosa de Llenguadoc. En aquells anys comptava amb dues tartanes i nou carros per transportar les mercaderies, arribades en ferrocarril, des de l'estació fins als comerços de Figueres.
Una de les feines principals de l'agència Deusedes es realitzava tots els dijous. La recollida, del mercat d'aviram, de les caixes comprades pels revenedors, destinades al subministrament de la plaça de Barcelona. El mercat d'aviram de Figueres aquells anys es celebrava al carrer de Vilafant, en el tram comprès entre la Rambla fins a l'encreuament amb el carrer de Sant Vicenç. El mercat de porcs es muntava al carrer de la Pujada del Castell. Els dos mercats estaven propers a l'edifici de l'agència. Per aquesta causa, la placeta alta de la Rambla era el lloc de reunió de marxants i pagesos, molts dels quals deixaven llurs carros allà mateix.
Els dijous al migdia calia carregar moltes gàbies de gallines, pollastres, ànecs, conills i ous, creuar la ciutat de Figueres amb els carrers plens de sots i sense llambordes, fins als vagons estacionats a l'estació del ferrocarril per transportar les gàbies fins a Barcelona.
L'agència de transports Deusedes tenia la concessió del transport del Castell de Figueres, on hi havia un destacament militar. Aquest transport tenia per objecte de carregar en els carros de l'agència el pinso i la palla que, arribat en els vagons de tren a l'estació del ferrocarril de Figueres, s'havia de carretejar fins al Castell per alimentar els muls de la caserna. També s'encarregaven de traslladar els materials i la intendència per la guarnició del conjunt de soldats aquarterats al castell, incloent-hi els reclusos del penal que hi havia a la caserna, uns vuit-cents presidiaris.
Aquesta concessió de provisió de mercaderies i fato al castell de Figueres permetrà, més tard, el gran creixement de l'empresa comandada per en Pere Padrosa i Simon. Aquest servei al castell de Figueres, de gran responsabilitat, es va exercir sempre amb una gran diligència, eficàcia i promptitud mercès a l'ofici i interès esmerçat per en Baldiri Padrosa en llur compliment i execució. En Baldiri Badosa i Darder va morir el 18 de març de 1948.
En Pere Padrosa i Simon, com ja hem exposat, va néixer a Figueres el 29 de desembre de 1908. A l'edat de sis anys va anar a escola, el Liceu Monturiol, un col·legi privat ubicat al carrer de Vilafant cantonada amb el de Rodes. Aquest col·legi, que gaudia de prestigi i reconeixement, l'havia fundat i n'era director el mestre Llorenç Vives, un pedagog acreditat. Aquesta acadèmia es va tancar l'any 1932 perquè el seu fundador i director, va emigrar a Costa Rica. En Pere Padrosa va tenir de mestre el senyor Solé, i llurs companys de classe foren en Buscató, Baig, Bruñol, Nogué i els germans Carbonell, entre d'altres.
En Pere Padrosa era un bon estudiat amb facilitat per l'aprenentatge de les lletres. De bon matí, abans d'anar a estudi, acompanyat de la seva mare, anava a un magatzem del carrer de Vellaire on hi havia una cort d'ànecs. Cada dia els portaven a pasturar. Aplegava l'estol d'ànecs i els conduïa pels carrers de Sant Llatzer, del col·legi i un caminoi. Travessava la riera, plena de gitanos, fins un descampat, un terreny rocós i erm on, entre el verdisser, s'hi trobaven molts cargols petits que l'ocada menjava. Amb la venda dels ànecs i les oques, compraven farina per fer pa tot l'any.
Dels records d'infantesa d'en Pere Padrosa hi ha els serenos enfilats al capvespre a les escales per encendre els fanals de gas que il·luminaven els carrers; el transport dels generadors de la fàbrica d'electricitat d'en Pagès, del carrer de Sant Llàtzer, proper a casa seva, que eren arrossegats per vint-i-cinc muls; la construcció de les clavegueres al carrer de Vellaire, que va suposar la supressió de les semals particulars que recollien els hortolans de Vilabertran per adobar els camps i horts; o la figura del llibreter Canet, amb una llarga bata, i botiga al carrer de la Pujada del Castell, al costat de l'agència. De tant en tant en Pere Padrosa hi comprava en aquell establiment el Patufet.
A tretze anys, en Pere Padrosa va abandonar els estudis i és llogat a l'empresa on hi treballava llur pare, Can Deusedes. Treballava d'escrivent i pel seu compte estudiava aritmètica i comerç. Li agradava especialment l'activitat empresarial que va descobrir a Can Deusedes.
L'agència de transports Deusedes va comprar l'any 1920 a París el seu primer camió, un Fiat procedent de la Primera Guerra Mundial. Estava equipat amb rodes massisses, sense cabina. Per causa que en Benet Deusedes no sabia pas de conduir vehicles a motor, en Pere Padrosa va aprendre l'ofici de xofer, o sigui, la conducció de vehicles. Per protegir-se del fred quan conduïa el camió Fiat a l'hivern, en Deusedes va comprar-li a en Pere Padrosa un bon abric. Segurament que hagués estat més raonable i pràctic de muntar-li una cabina amb vidres al Fiat.
D'aquesta manera, en Pere Padrosa a quinze anys d'edat conduïa vehicles malgrat que per disposar del permís de conduir s'exigia l'edat mínima de setze anys. Era, com el seu pare Baldiri, apersonat i de bona estatura, aparentant més edat de la que en realitat tenia. Amb aquest físic va disposar de l'Ajuntament de Figueres de la cèdula personal, requisit previ per l'obtenció del carnet de conduir camions. Tenia el permís de conduir número 26 de la província de Girona. Casualment, un dels transportistes més coneguts de Figueres que havia transportat viatgers en una tartana-tramvia i també havia fet companyia amb en Benet Deusedes, l'Emili Llosa, tenia el permís de conduir número 25 de les comarques gironines.
El permís de conduir número 26 expedit a favor d'en Pere Padrosa i Simon:
En Pere Padrosa es va adonar que el futur del transport passava pels camions i autocars. Els carros eren molt lents. Animat pels resultats del camió Fiat, en Benet Deusedes va comprar un segon camió, un Studebaker amb matrícula GI-345. L'antic camió Fiat es va recarrossar en un autocar de disset places per cobrir la línia de Figueres fins Olot. En Pere Padrosa hi treballava de cobrador i s'asseia fora de la cabina per sostenir amb un pal la cadena de transmissió i que aquesta no saltés. Prompte van adonar-se que aquest servei no era pas rendible pel temps que s'hi perdia. Era més profitós el transport de mercaderies.
L'abandonament del servei regular de viatgers va tenir una altre causa. El govern de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera va convocar un concurs nacional per l'atorgament de les concessions de les línies regulars de transports de viatgers per carretera, la finalitat de la qual era la concentració d'empreses. La línia regular de Figueres a Olot fou atorgada a l'empresa Saraia que ja cobria el servei per les tardes. En Benet Deusedes va interposar una acció judicial contra l'atorgament d'aquesta línia regular a l'empresa Saraia, demanda que va ser desestimada perquè la normativa establia com a criteri d'adjudicació preferent que l'empresa disposés d'altres línies, condició que si l'acomplia l'empresa Saraia.
L'any 1929, a vint-i-un anys d'edat, en Pere Padrosa fou cridat al servei militar. En Baldiri, el seu pare, li va va pagar el dret de complir el servei militar com a "soldat de quota" satisfent la quantitat de tres-cents duros, un gran capital aleshores. Però el patrimoni familiar ho permetia. El soldat de quota complia amb llurs obligacions militars a la pròpia població i pernoctava a casa seva. A més, el període del servei militar era de nou mesos front a la durada normal, compresa entre tres i quatre anys.
En Pere Padrosa va complir el servei militar en diversos períodes al regiment de Sant Quintí, molt conegut a l'Alt Empordà perquè estava aquarterat de feia molts anys al castell de Figueres. Al castell hi feia la instrucció i al vespre dormia a casa seva. Els dies lliures treballava a Can Deusedes. Va llicenciar-se del servei militar l'any 1933, amb vint-i-cinc anys. L'any següent, el 1934, es va casar. El primer camió que va comprar en Pere Padrosa l'any 1933, un Studebaker:
Per mediació d'en Josep Amiel, molt bon amic seu i rellotger de professió, en Pere Padrosa va conèixer la Josefa Puignau i Sibecas, nascuda el 8 de gener de 1910 a Avinyonet de Puigventós. Com era costum entre el jovent de Figueres d'aquells anys, anaven a ballar i assistien a sessions de cinema de la Sala Edison i del Teatre Cine El Jardí. Es van casar el gener de 1934. Un cop casats, van mudar-se a viure al carrer d'Olot número 7, per bé que conservaven la casa del carrer de Vellaire, destinada a quadra. El 10 de novembre de 1934 va néixer en Pere, el primer fill del matrimoni Padrosa-Puignau. El 9 de juliol de 1937 va néixer la Rosa.
El Bussing d'en Pere Padrosa, un camió mític molt recordat:
En la propera crònica abordarem la creació de TRANSPORTS PADROSA, per iniciativa d'en Pere Padrosa i Simon.
En Benet Deusedes formava companyia amb l'Emili Llosa, i anunciaven: "voitures, louer, mudances, agència de transports, agència de ferrocarril, cotxes de luxe i mudances a Olot". L'agència de transports de l'Emili Llosa i en Benet Deusedes, de Figueres, a principis del segle XX:
En Deusedes i en Llosa també tenien activitats pròpies i independents al marge de la societat conjunta: l'Emili Llosa feia el servei de transports de viatgers des de l'estació a l'interior de Figueres amb una tartana tramvia; i en Benet Deusedes cobria els viatgers matiners de Figueres a Olot, atès que els viatges de la tarda els cobria l'empresa Saraia, avui dia TEISA.
En Benet Deusedes va obrir un despatx, independent de la societat conjunta amb en Llosa, a la casa situada a la Rambla de Figueres, cantonada a la pujada del Castell. En Baldiri va ocupar aviat el càrrec de primer mosso en substitució d'un altre, en Sala.
Al cap de poc temps, en Baldiri Padrosa fou nomenat encarregat de l'agència Deusedes. Cobrava un jornal de tres pessetes. Era molt apersonat i fort, amb una constitució física adient per la feina que tenia. Molt treballador, vestia d'estil típicament català amb espardenyes, gorra i faixa; fumava caliquenyos. De caràcter, era afectuós, estricte i vital. Més endavant, va donar ple suport al seu fill Pere en els seus importants projectes empresarials, completament reeixits.
L'agència Deusedes era una de les principals de Figueres. L'havien comprada a en Cardona, un francès que cobria la línia de transports entre Figueres i Tolosa de Llenguadoc. En aquells anys comptava amb dues tartanes i nou carros per transportar les mercaderies, arribades en ferrocarril, des de l'estació fins als comerços de Figueres.
Una de les feines principals de l'agència Deusedes es realitzava tots els dijous. La recollida, del mercat d'aviram, de les caixes comprades pels revenedors, destinades al subministrament de la plaça de Barcelona. El mercat d'aviram de Figueres aquells anys es celebrava al carrer de Vilafant, en el tram comprès entre la Rambla fins a l'encreuament amb el carrer de Sant Vicenç. El mercat de porcs es muntava al carrer de la Pujada del Castell. Els dos mercats estaven propers a l'edifici de l'agència. Per aquesta causa, la placeta alta de la Rambla era el lloc de reunió de marxants i pagesos, molts dels quals deixaven llurs carros allà mateix.
Els dijous al migdia calia carregar moltes gàbies de gallines, pollastres, ànecs, conills i ous, creuar la ciutat de Figueres amb els carrers plens de sots i sense llambordes, fins als vagons estacionats a l'estació del ferrocarril per transportar les gàbies fins a Barcelona.
L'agència de transports Deusedes tenia la concessió del transport del Castell de Figueres, on hi havia un destacament militar. Aquest transport tenia per objecte de carregar en els carros de l'agència el pinso i la palla que, arribat en els vagons de tren a l'estació del ferrocarril de Figueres, s'havia de carretejar fins al Castell per alimentar els muls de la caserna. També s'encarregaven de traslladar els materials i la intendència per la guarnició del conjunt de soldats aquarterats al castell, incloent-hi els reclusos del penal que hi havia a la caserna, uns vuit-cents presidiaris.
Aquesta concessió de provisió de mercaderies i fato al castell de Figueres permetrà, més tard, el gran creixement de l'empresa comandada per en Pere Padrosa i Simon. Aquest servei al castell de Figueres, de gran responsabilitat, es va exercir sempre amb una gran diligència, eficàcia i promptitud mercès a l'ofici i interès esmerçat per en Baldiri Padrosa en llur compliment i execució. En Baldiri Badosa i Darder va morir el 18 de març de 1948.
En Pere Padrosa i Simon, com ja hem exposat, va néixer a Figueres el 29 de desembre de 1908. A l'edat de sis anys va anar a escola, el Liceu Monturiol, un col·legi privat ubicat al carrer de Vilafant cantonada amb el de Rodes. Aquest col·legi, que gaudia de prestigi i reconeixement, l'havia fundat i n'era director el mestre Llorenç Vives, un pedagog acreditat. Aquesta acadèmia es va tancar l'any 1932 perquè el seu fundador i director, va emigrar a Costa Rica. En Pere Padrosa va tenir de mestre el senyor Solé, i llurs companys de classe foren en Buscató, Baig, Bruñol, Nogué i els germans Carbonell, entre d'altres.
En Pere Padrosa era un bon estudiat amb facilitat per l'aprenentatge de les lletres. De bon matí, abans d'anar a estudi, acompanyat de la seva mare, anava a un magatzem del carrer de Vellaire on hi havia una cort d'ànecs. Cada dia els portaven a pasturar. Aplegava l'estol d'ànecs i els conduïa pels carrers de Sant Llatzer, del col·legi i un caminoi. Travessava la riera, plena de gitanos, fins un descampat, un terreny rocós i erm on, entre el verdisser, s'hi trobaven molts cargols petits que l'ocada menjava. Amb la venda dels ànecs i les oques, compraven farina per fer pa tot l'any.
Dels records d'infantesa d'en Pere Padrosa hi ha els serenos enfilats al capvespre a les escales per encendre els fanals de gas que il·luminaven els carrers; el transport dels generadors de la fàbrica d'electricitat d'en Pagès, del carrer de Sant Llàtzer, proper a casa seva, que eren arrossegats per vint-i-cinc muls; la construcció de les clavegueres al carrer de Vellaire, que va suposar la supressió de les semals particulars que recollien els hortolans de Vilabertran per adobar els camps i horts; o la figura del llibreter Canet, amb una llarga bata, i botiga al carrer de la Pujada del Castell, al costat de l'agència. De tant en tant en Pere Padrosa hi comprava en aquell establiment el Patufet.
A tretze anys, en Pere Padrosa va abandonar els estudis i és llogat a l'empresa on hi treballava llur pare, Can Deusedes. Treballava d'escrivent i pel seu compte estudiava aritmètica i comerç. Li agradava especialment l'activitat empresarial que va descobrir a Can Deusedes.
L'agència de transports Deusedes va comprar l'any 1920 a París el seu primer camió, un Fiat procedent de la Primera Guerra Mundial. Estava equipat amb rodes massisses, sense cabina. Per causa que en Benet Deusedes no sabia pas de conduir vehicles a motor, en Pere Padrosa va aprendre l'ofici de xofer, o sigui, la conducció de vehicles. Per protegir-se del fred quan conduïa el camió Fiat a l'hivern, en Deusedes va comprar-li a en Pere Padrosa un bon abric. Segurament que hagués estat més raonable i pràctic de muntar-li una cabina amb vidres al Fiat.
D'aquesta manera, en Pere Padrosa a quinze anys d'edat conduïa vehicles malgrat que per disposar del permís de conduir s'exigia l'edat mínima de setze anys. Era, com el seu pare Baldiri, apersonat i de bona estatura, aparentant més edat de la que en realitat tenia. Amb aquest físic va disposar de l'Ajuntament de Figueres de la cèdula personal, requisit previ per l'obtenció del carnet de conduir camions. Tenia el permís de conduir número 26 de la província de Girona. Casualment, un dels transportistes més coneguts de Figueres que havia transportat viatgers en una tartana-tramvia i també havia fet companyia amb en Benet Deusedes, l'Emili Llosa, tenia el permís de conduir número 25 de les comarques gironines.
El permís de conduir número 26 expedit a favor d'en Pere Padrosa i Simon:
En Pere Padrosa es va adonar que el futur del transport passava pels camions i autocars. Els carros eren molt lents. Animat pels resultats del camió Fiat, en Benet Deusedes va comprar un segon camió, un Studebaker amb matrícula GI-345. L'antic camió Fiat es va recarrossar en un autocar de disset places per cobrir la línia de Figueres fins Olot. En Pere Padrosa hi treballava de cobrador i s'asseia fora de la cabina per sostenir amb un pal la cadena de transmissió i que aquesta no saltés. Prompte van adonar-se que aquest servei no era pas rendible pel temps que s'hi perdia. Era més profitós el transport de mercaderies.
L'abandonament del servei regular de viatgers va tenir una altre causa. El govern de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera va convocar un concurs nacional per l'atorgament de les concessions de les línies regulars de transports de viatgers per carretera, la finalitat de la qual era la concentració d'empreses. La línia regular de Figueres a Olot fou atorgada a l'empresa Saraia que ja cobria el servei per les tardes. En Benet Deusedes va interposar una acció judicial contra l'atorgament d'aquesta línia regular a l'empresa Saraia, demanda que va ser desestimada perquè la normativa establia com a criteri d'adjudicació preferent que l'empresa disposés d'altres línies, condició que si l'acomplia l'empresa Saraia.
L'any 1929, a vint-i-un anys d'edat, en Pere Padrosa fou cridat al servei militar. En Baldiri, el seu pare, li va va pagar el dret de complir el servei militar com a "soldat de quota" satisfent la quantitat de tres-cents duros, un gran capital aleshores. Però el patrimoni familiar ho permetia. El soldat de quota complia amb llurs obligacions militars a la pròpia població i pernoctava a casa seva. A més, el període del servei militar era de nou mesos front a la durada normal, compresa entre tres i quatre anys.
En Pere Padrosa va complir el servei militar en diversos períodes al regiment de Sant Quintí, molt conegut a l'Alt Empordà perquè estava aquarterat de feia molts anys al castell de Figueres. Al castell hi feia la instrucció i al vespre dormia a casa seva. Els dies lliures treballava a Can Deusedes. Va llicenciar-se del servei militar l'any 1933, amb vint-i-cinc anys. L'any següent, el 1934, es va casar. El primer camió que va comprar en Pere Padrosa l'any 1933, un Studebaker:
Per mediació d'en Josep Amiel, molt bon amic seu i rellotger de professió, en Pere Padrosa va conèixer la Josefa Puignau i Sibecas, nascuda el 8 de gener de 1910 a Avinyonet de Puigventós. Com era costum entre el jovent de Figueres d'aquells anys, anaven a ballar i assistien a sessions de cinema de la Sala Edison i del Teatre Cine El Jardí. Es van casar el gener de 1934. Un cop casats, van mudar-se a viure al carrer d'Olot número 7, per bé que conservaven la casa del carrer de Vellaire, destinada a quadra. El 10 de novembre de 1934 va néixer en Pere, el primer fill del matrimoni Padrosa-Puignau. El 9 de juliol de 1937 va néixer la Rosa.
El Bussing d'en Pere Padrosa, un camió mític molt recordat:
En la propera crònica abordarem la creació de TRANSPORTS PADROSA, per iniciativa d'en Pere Padrosa i Simon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada