diumenge, 16 de setembre del 2012

Els autocars que van participar en la històrica Diada Nacional de Catalunya celebrada a Barcelona el 11 de setembre de 2012.

El dia s'aixecava agradable amb una mica de xafogor, pròpia dels darrers dies d'estiu a Barcelona. Després d'esmorzar, varem sortir de casa i enfilarem tranquil·lament Passeig de Gràcia avall, on coincidirem en aquella hora del matí amb uns pocs ciutadans que portaven banderes estelades. Els carrers de l'Eixample, com el de Rosselló, presentaven un aspecte buit a quarts d'onze del matí; solament hi circulaven autobusos:

IMG_0785

La confluència del Passeig de Gràcia i l'avinguda de les Corts Catalanes, on començava la gran manifestació de la Diada, presentava molt poca gent. Al cap d'unes hores, estaria ple a vessar:

IMG_0793

Arribats a la plaça de Catalunya, agafarem l'avinguda Portal de l'Àngel, amb tots els comerços tancats per causa de la festivitat de la jornada. El dia i el temps convidaven a gaudir del barri gòtic de Barcelona, una meravella que els barcelonins no valorem prou i que és un llegat de la puixança i vitalitat de la Catalunya d'aquella època que erem un estat sobirà.

Al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya hi havia una exposició commemorativa dels cinquanta anys de la construcció de la nova seu, a la plaça Nova. Varem entrar per veure les fotografies en blanc i negre de la Barcelona dels anys 1960 que van immortalitzar en Xavier Miserachs, el Francesc Català Roca i l'Oriol Maspons. Unes fotografies interessantíssimes que reflecteixen una Barcelona censurada sovint a la premsa i als llibres. Per contra els fotògrafs podien retratar lliurement, sense limitacions ni censures, una Barcelona prohibida i que oficialment no existia. Unes fotografies d'aquesta exposició:

IMG_0800

IMG_0799

IMG_0801

IMG_0802

Un cop visitada l'exposició del Col·legi d'arquitectes, a l'avinguda de la Catedral de Barcelona s'hi celebrava la Setmana del Llibre en Català, que arribava a la trentena edició. Hi havia uns estands amb les novetats que presentaven les editorials. Cada cop hi havia més gent que es passejava amb estelades i banderes catalanes. Vam renunciar a entrar a la Catedral de Barcelona perquè no teníem la vestimenta adient.

Pel carrer dels Comptes, varem anar a parar al Museu Frederic Marés amb el seu pati gòtic, que és pura meravella. Seguint aquell carrer estret i ombrívol varem trencar pel carrer Jaume I i varem espetegar a la Pastisseria La Colmena, plena de gom a gom. Davant d'aquesta pastisseria, una de les més populars de Barcelona, hi havia aquest gos que també participava de la festa que representa la Diada:

IMG_0803

Creuada la Via Laietana, varem prosseguir pel carrer de la Princesa, un carrer llarg i trist malgrat el seu nom, que té un dels establiments més originals, antics i coneguts de Barcelona, El Rei de la Màgia:

IMG_0804

Al carrer de Flassaders cantonada amb el de la Princesa hi havia els grallers dels castellers de Sants, un barri de Barcelona conegut per la indústria tèxtil que havia acollit:

IMG_0805

Després, pel carrer del Comerç i el Passeig de Pujadas, varem anar a parar al Passeig de Lluís Companys i l'Arc de Triomf on hi havia l'envelat per l'arrossada organitzada per Òmnium Cultural i casetes d'entitats de tota mena. A l'Arc del Triomf hi voleiava una estelada de grans dimensions. El formigueig humà era considerable.

IMG_0807

Varem pujar pel Passeig de Sant Joan on vaig veure els primers autocars arribats d'arreu que transportaven alguns dels participants en la manifestació organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana sota el lema "Catalunya, nou estat d'Europa" i que aplegaria a la tarda més d'un milió i mig de persones. Aquests tres autocars ben matiners eren de l'empresa Penedès, de l'empresa Prat de Taradell i un Mercedes Benz de la Teisa d'Olot.

IMG_0809

A la una del migdia, al carrer d'Aragó arribaven més autocars que duien participants d'arreu del país:

IMG_0815

Després de dinar, varem distreure'ns amb la riuada humana que marxava pel carrer de Còrsega cap a la gran manifestació. A les sis de la tarda, varem afegir-nos als ciutadans que feien cap a la manifestació. Al Cinc d'Oros, la confluència del Passeig de Gràcia amb l'avinguda Diagonal, era impossible d'avançar. Varem resoldre de baixar pel carrer de Pau Claris, on hi havia autocars aparcats vinguts de totes les comarques catalanes. 

IMG_0822

IMG_0823

IMG_0824

IMG_0831

En alguns trams del carrer de Pau Claris, els autocars eren aparcats en doble fila, una imatge insòlita: 

IMG_0825

IMG_0828

El carrer de Mallorca també hi havia una filera d'autocars: 

IMG_0837

Una altre filera d'autocars al carrer de València, en ple cor del barri de l'Eixample de Barcelona. El primer, un vehicle de l'empresa Autocars Lax de Tamarit de Llitera, i al seu davant, un de l'empresa Autocars Roca de Salt (Gironès):

IMG_0841

Autocars aparcats al carrer de Roger de Llúria de Barcelona:

IMG_0850

IMG_0851

IMG_0848

IMG_0849

L'Ajuntament de Barcelona va preveure meticulosament els espais per l'aparcament dels mil quatre-cents autocars que van arribar a Barcelona en aquesta Diada històrica en diversos indrets de la ciutat. Tanmateix, la realitat va desbordar les previsions i es va haver d'aparcar on bonament es podia. Per cobrir els serveis de transport, les empreses van haver de recórrer als autocars de reserva que tenen, com aquests dos autocars Pegaso amb més de vint anys d'antiguitat:

IMG_0845

IMG_0859

Segurament que gairebé tots els autocars de Catalunya eren a Barcelona la tarda del 11 de setembre de 2012. Si algú hagués tingut temps i paciència de fotografiar-los tots, labor impossible, disposaria d'un retrat de tots els vehicles catalans amb llurs matrícules i propietaris. Hi va haver-hi qui no va poder pas assistir a la manifestació perquè no hi havia autocars disponibles.

La impossibilitat de poder-se afegir a la manifestació principal, va determinar d'arribar-nos al monument de Rafael de Casanova, a la confluència de la Ronda de Sant Pere amb el carrer d'Ali Bei, que simbolitza la resistència heroica de la ciutat de Barcelona davant de les tropes borbòniques en la Guerra de Successió. Al carrer d'Ali Bei, hi havia aquests autocars de l'empresa Sagalés i Castellà: 

IMG_0852

IMG_0856

Qualsevol cantonada de l'Eixample era usada per aparca-hi els autocars, com aquest de l'empresa Agustí de Montmeló:

IMG_0863

Els animals de companyia, com aquest gatet, acompanyat dels seus amos, també van participar en aquesta Diada històrica:

IMG_0864

A les vuit del vespre, era hora de recollir-se cap a casa. El carrer de Girona ens hi duia dretament. El carrer d'Aragó, un dels principals carrers d'entrada a la ciutat de Barcelona, presentava aquest aspecte. A la vorera superior, la de muntanya que els barcelonins en diuen per proximitat al cim de Tibidabo, hi havia una filera d'autocars de colors, mides, empreses i procedències per a tots els gustos:

IMG_0866

També va haver-hi autobusos per transportar els assistents a aquesta Diada històrica, com aquest Setra:

IMG_0867

En alguns trams del carrer d'Aragó, com el del mercat de la Concepció, els autocars van haver d'aparcar en doble fila: 

IMG_0868

Autocars encabits a la confluència del carrer de València amb el de Girona. En aquest cantó de Barcelona hi predominaven autocars de tres empreses, Plana de Tarragona, Sagalés de Caldes de Montbui i Calella de Pineda de Mar:

IMG_0870

IMG_0875

També els microbusos van ser llogats per transportar-hi participants, com un vehicle de l'empresa Estarriol, de Figueres; davant seu, un autocar carrossat per Beulas de l'empresa olotina Teisa:

IMG_0872

Hi havia alguns autocars espatarrants com aquest model de tres eixos carrossat per en Beulas aparcat al carrer de València, a l'alçada del mercat de la Concepció:

IMG_0873

El carrer Mallorca també estava ple a vessar d'autocars:

IMG_0876


IMG_0880

Els mil quatre-cents autocars i autobusos que van transportar els participants en la gran manifestació convocada també van contribuir a l'èxit d'aquesta Diada. N'hi havia tants d'autocars que per evitar embussos van haver de marxar esglaonadament. Aquest bloc, que versa sobre la història del transport al nostre país, se n'havia de fer per força ressò. Un esdeveniment d'aquesta transcendència no podia pas ser negligit.

A diferència de la gran manifestació celebrada el dia 10 de juliol de 2010 per refusar la sentència dictada pel Tribunal Constitucional Espanyol contra l'Estatut d'Autonomia de Catalunya on va sortir vora un milió de catalans emprenyats -segons plàstica definició encunyada pel periodista Enric Juliana-, en aquesta ocasió es palpava una altre ambient, molt més festiu i alegre. En aquella manifestació hi havia emprenyament i desencís i en aquesta un projecte pel futur il·lusionador.

Aquesta Diada era tota una altre cosa respecte la del 10 de juliol de 2010. Les famílies i els amics participaven amb alegria i il·lusió. No es criticava ni s'atacava ningú. El milió i mig de persones que van participar-hi van donar un exemple admirable de civisme, respecte i educació, sense incidents ni males paraules. Hi havia una esperança, un missatge positiu i engrescador cap al futur: Catalunya, nou estat d'Europa.

Els qui van participar en aquesta Diada crec que han interioritzat molt clarament que l'única solució per Catalunya és disposar d'un Estat. Han assumit allò que el President Mas va resumir brillantment el dimecres al Palau de la Generalitat per valorar la Diada: Catalunya necessita un estat propi per ser ella mateixa i per prosperar. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada