En Josep Jané i Periu va néixer al barri de Gràcia de Barcelona. Torner de professió, va treballar a l'empresa FECSA i va ser professor de l'Escola Tècnica Professional del Clot. Home de profundes conviccions cristianes, va militar a la Joventut Obrera Cristiana de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. A la guerra civil, va ser militar de l'exèrcit de la República destinat a Menorca. Casat amb la Maria Vidal, va tenir tres fills.
La família de la seva esposa, la Maria Vidal, procedia de Torrebesses, un poble de la comarca del Segrià. De formació autodidacta, en Josep Jané va acumular una gran cultura i interessos diversos centrats en la història del poble de Torrebesses. La recerca de la història de Torrebesses, que inclou troballes prehistòriques, va recollir-lo en el llibre "Introducció a la història de Torrebesses", una obra imprescindible per conèixer la història d'aquest poble. Aquests estudis locals a Catalunya han tingut sempre una gran vivacitat.
La família de la seva esposa, la Maria Vidal, procedia de Torrebesses, un poble de la comarca del Segrià. De formació autodidacta, en Josep Jané va acumular una gran cultura i interessos diversos centrats en la història del poble de Torrebesses. La recerca de la història de Torrebesses, que inclou troballes prehistòriques, va recollir-lo en el llibre "Introducció a la història de Torrebesses", una obra imprescindible per conèixer la història d'aquest poble. Aquests estudis locals a Catalunya han tingut sempre una gran vivacitat.
El material recollit per en Josep Jané al llarg de la seva vida -ceràmica, ferramentes del camp, estris i utillatges casolans, imatges i troballes prehistòriques- ha estat aplegat en un museu a Torrebesses, al carrer del Museu número 14. També s'ha constituït la fundació Josep Jané i Periu per conservar i difondre la seva obra.
La seva filla, la Montserrat Jané, ens ha fet a mans un exemplar del llibre del seu pare sobre la història del poble de Torrebesses, el qual recull la història del correu del poble il·lustrat amb la fotografia d'un òmnibus Hispano Suiza amb matrícula L-464.
En Josep Jané i Periu exposa en el seu llibre que el primer servei de correu organitzat a Torrebesses el cobria la diligència que passava per la carretera general de Barcelona a Madrid. El Diccionari Geogràfic Universal d'en Pascual Madoz, un polític liberal espanyol del segle XIX, informa que l'any 1849 a la província de Lleida la diligència del correu disposava de set parades de posta on hi lliurava la correspondència: Alcarràs, Lleida, Bell-lloc d'Urgell, Golmés, Vilagrassa, Cervera i La Panadella.
Cada parada de posta havia de tenir un tronc de setze cavalls de tir de recanvi per la diligència, que trigava trenta-dos minuts per recórrer una llegua. Arribada la correspondència a l'administració central de correus de la ciutat de Lleida, capital de la província, es classificava i trametia a les administracions subalternes d'Agramunt, Artesa, Balaguer, Cervera, Tàrrega, Tremp i La Seu d'Urgell. Aquestes oficines de correus distribuïen la correspondència a les carteries de diversos pobles que en depenien.
L'administració de correu de Lleida havia d'atendre les carteries d'Almenar, Serós, Torres de Segre, Aitona, Mollerussa, La Granadella i Granyena de les Garrigues. A la carteria de Granyena de les Garrigues es dipositava la correspondència de Torrebesses, tant la que es rebia com la que es trametia.
El trajecte de Granyena de les Garrigues a Torrebesses es feia primerament a peu; després s'usaren tota mena de mitjans de transports propis d'aquells anys i que eren a l'abast dels carters. L'arribada del ferrocarril a la capital de la província, Lleida, l'any 1860, va suposar un gran canvi. Aquest canvi però no va afectar pas a Torrebesses atès que calia trametre i recollir el correu a Granyena de les Garrigues, servei que l'any 1916 el realitzava en una tartana en Salvador Cubells, de cal Gravat, sogre d'en Casillé.
L'any 1928 en Benet Esteve i Florensa s'encarregava de la recollida del correu en un cotxe de línia. El recollia a la Ratera, que era la cruïlla de la carretera general. Posteriorment, els seus fills Francesc i Pere Esteve i Font van exercir aquesta professió.
Després de la guerra civil, Torrebesses va tenir una oficina de correus pròpia, on s'expedien també els bitllets del cotxe de línia de l'Alsina Graells, que transportava el correu. Des de l'any 1939, n'era titular d'aquesta oficina el senyor Francesc Pujol i Guiu. L'any 1945, va subrogar-se en el negoci el seu fill, en Francesc Pujol i Esteve, que va regentar-la fins l'any 1981, quan va jubilar-se.
Des del 1981, l'encarregat de l'oficina de correus de Torrebesses fou l'Ernest Muller i Mas, gendre d'en Francesc Pujol i Esteve. Va cobrir aquest servei fins el 1994, quan va tancar i va desaparèixer l'oficina de correus de Torrebesses.
Des de l'any 1994, el servei de recollida i repartiment del correu de Torrebesses s'encarrega als carters de Sarroca, Almatret i d'altres municipis que reben la correspondència de l'oficina central de Lleida i disposen d'una oficina a la casa consistorial de l'Ajuntament de Torrebesses per a realitzar aquest servei.
El cotxe de correus de l'Alsina Graells de Torrebesses és recordat per la gent gran car va marcar una fita important en la vida i la història de Torrebesses atès que, a més de transportar els passatgers i el correu, el xòfer s'encarregava d'atendre els encàrrecs de tota classe que li confiaven. En Josep Bota i Jigo, el conductor del cotxe correu de Torrebesses a Lleida en el període comprès de l'any 1960 fins l'any 1974, és particularment recordat per la labor que va portar a cap.
Amb un òmnibus Hispano Suiza matricula L-464, propietat del senyor Cuello, en Josep Bota va mostrar sempre una gran amabilitat i diligència en els compliments dels encàrrecs dels veïns de Torrebesses. Aquestes gestions eren sovint de caràcter personal i delicades com ingressos de diners en bancs i caixes de les oficines de Lleida, tràmits administratius i la compra i transport de productes que no hi havia a Torrebesses, particularment medecines, eines del camp, pa, llet i carn. Era el mateix servei dels titulars de les lleteres o mixtes del poble del Pirineu que baixaven diàriament a La Seu d'Urgell, i que atenien encàrrecs diversos basats sempre en la confiança més absoluta.
Tots els serveis que li encomanaven els veïns de Torrebesses, en Josep Bota i Jigo el realitzava amb una admirable cura, diligència i puntualitat. Cada dia, fos hivern o estiu, plogués o estigués emboirat, arribava puntualment a les dues de la tarda l'Hispano Suiza amb els encàrrecs degudament realitzats. En Josep Bota i Jigo amb el cotxe correu de Torrebesses fotografiat l'any 1970:
Volem agrair a la família Jané Vidal la història del correu de Torrebesses i la fotografia de l'òmnibus que il·lustra aquest article i que repassa com s'organitzava el correu a les terres de Lleida i es prestava aquest servei públic als pobles petits.
L'any 1928 en Benet Esteve i Florensa s'encarregava de la recollida del correu en un cotxe de línia. El recollia a la Ratera, que era la cruïlla de la carretera general. Posteriorment, els seus fills Francesc i Pere Esteve i Font van exercir aquesta professió.
Després de la guerra civil, Torrebesses va tenir una oficina de correus pròpia, on s'expedien també els bitllets del cotxe de línia de l'Alsina Graells, que transportava el correu. Des de l'any 1939, n'era titular d'aquesta oficina el senyor Francesc Pujol i Guiu. L'any 1945, va subrogar-se en el negoci el seu fill, en Francesc Pujol i Esteve, que va regentar-la fins l'any 1981, quan va jubilar-se.
Des del 1981, l'encarregat de l'oficina de correus de Torrebesses fou l'Ernest Muller i Mas, gendre d'en Francesc Pujol i Esteve. Va cobrir aquest servei fins el 1994, quan va tancar i va desaparèixer l'oficina de correus de Torrebesses.
Des de l'any 1994, el servei de recollida i repartiment del correu de Torrebesses s'encarrega als carters de Sarroca, Almatret i d'altres municipis que reben la correspondència de l'oficina central de Lleida i disposen d'una oficina a la casa consistorial de l'Ajuntament de Torrebesses per a realitzar aquest servei.
El cotxe de correus de l'Alsina Graells de Torrebesses és recordat per la gent gran car va marcar una fita important en la vida i la història de Torrebesses atès que, a més de transportar els passatgers i el correu, el xòfer s'encarregava d'atendre els encàrrecs de tota classe que li confiaven. En Josep Bota i Jigo, el conductor del cotxe correu de Torrebesses a Lleida en el període comprès de l'any 1960 fins l'any 1974, és particularment recordat per la labor que va portar a cap.
Amb un òmnibus Hispano Suiza matricula L-464, propietat del senyor Cuello, en Josep Bota va mostrar sempre una gran amabilitat i diligència en els compliments dels encàrrecs dels veïns de Torrebesses. Aquestes gestions eren sovint de caràcter personal i delicades com ingressos de diners en bancs i caixes de les oficines de Lleida, tràmits administratius i la compra i transport de productes que no hi havia a Torrebesses, particularment medecines, eines del camp, pa, llet i carn. Era el mateix servei dels titulars de les lleteres o mixtes del poble del Pirineu que baixaven diàriament a La Seu d'Urgell, i que atenien encàrrecs diversos basats sempre en la confiança més absoluta.
Tots els serveis que li encomanaven els veïns de Torrebesses, en Josep Bota i Jigo el realitzava amb una admirable cura, diligència i puntualitat. Cada dia, fos hivern o estiu, plogués o estigués emboirat, arribava puntualment a les dues de la tarda l'Hispano Suiza amb els encàrrecs degudament realitzats. En Josep Bota i Jigo amb el cotxe correu de Torrebesses fotografiat l'any 1970:
Volem agrair a la família Jané Vidal la història del correu de Torrebesses i la fotografia de l'òmnibus que il·lustra aquest article i que repassa com s'organitzava el correu a les terres de Lleida i es prestava aquest servei públic als pobles petits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada