El senyor Àngel Vilar, fundador de l'empresa TRANSPORTS I GRUES ÀNGEL VILAR SA, també disposa de tres catàlegs de microbusos que fabricava l'empresa val·lisoletana SAVA a la dècada dels anys 1960.
Als anys 1960 era un fet patent que la indústria espanyola no disposava de tecnologia pròpia per la fabricació de vehicles, particularment, d'autos i vehicles industrials. En l'apartat de motocicletes, la indústria de la qual era bàsicament catalana, aquesta afirmació s'hauria de matisar.
ENASA, el gran fabricant de camions i autocars i que identificava el Pegaso com el camió espanyol davant de l'èxit creixent dels camions Barreiros, disposava d'acords amb la Leyland anglesa que tenien per objecte la transferència de tecnologia. També era el cas de Motor Ibérica SA, fabricant dels vehicles Ebro. L'Eduardo Barreiros, fundador de l'empresa Barreiros Diesel SA, va excel·lir en aquest apartat. Murri i molt intel·ligent, va copiar tot el que va poder. Els motors petits es basaven en els Perkins i els grossos en els Scania Vabis. Per què calia invertir diners en investigació i desenvolupament si d'altres empreses ja ho havien fet? Les particulars condicions en què es trobava Espanya aquells anys afavoria la proliferació d'aquestes pràctiques. D'altres fabricants de camions petits i lleugers van recórrer als motors Perkins.
La Societat Anònima de Vehicles Automòbils (SAVA) no va ser pas una excepció. Produïa furgonetes, camions i autocars sota llicència de la British Motor Corporation i la Berliet francesa. Malgrat aquestes credencials, mai van ser vehicles gaire apreciats pels transportistes. Van tenir força èxit a principis de la dècada del 1960, per bé que aviat les vendes van perdre pistonada. No podien comparar-se pas amb els vehicles Ebro, el gran fabricant espanyol de vehicles lleugers. Catàleg del microbús Sava S-76 A carrossat per l'empresa Carrocera Moderna:
Als anys 1960 era un fet patent que la indústria espanyola no disposava de tecnologia pròpia per la fabricació de vehicles, particularment, d'autos i vehicles industrials. En l'apartat de motocicletes, la indústria de la qual era bàsicament catalana, aquesta afirmació s'hauria de matisar.
ENASA, el gran fabricant de camions i autocars i que identificava el Pegaso com el camió espanyol davant de l'èxit creixent dels camions Barreiros, disposava d'acords amb la Leyland anglesa que tenien per objecte la transferència de tecnologia. També era el cas de Motor Ibérica SA, fabricant dels vehicles Ebro. L'Eduardo Barreiros, fundador de l'empresa Barreiros Diesel SA, va excel·lir en aquest apartat. Murri i molt intel·ligent, va copiar tot el que va poder. Els motors petits es basaven en els Perkins i els grossos en els Scania Vabis. Per què calia invertir diners en investigació i desenvolupament si d'altres empreses ja ho havien fet? Les particulars condicions en què es trobava Espanya aquells anys afavoria la proliferació d'aquestes pràctiques. D'altres fabricants de camions petits i lleugers van recórrer als motors Perkins.
La Societat Anònima de Vehicles Automòbils (SAVA) no va ser pas una excepció. Produïa furgonetes, camions i autocars sota llicència de la British Motor Corporation i la Berliet francesa. Malgrat aquestes credencials, mai van ser vehicles gaire apreciats pels transportistes. Van tenir força èxit a principis de la dècada del 1960, per bé que aviat les vendes van perdre pistonada. No podien comparar-se pas amb els vehicles Ebro, el gran fabricant espanyol de vehicles lleugers. Catàleg del microbús Sava S-76 A carrossat per l'empresa Carrocera Moderna:
El mateix microbús amb la carrosseria de luxe:
Una altre microbús Sava amb una carrosseria de luxe produïda per Carroceria Moderna, de Pontevedra, sobre un xassís Sava S-71:
Actualment la qualitat i fiabilitat d'un vehicle és un aspecte molt considerat pels fabricants i valorat pels compradors. Malgrat els milers de vehicles que circulen diàriament per les carreteres, és improbable de trobar-se amb un vehicle en pana. En canvi, cinquanta anys enrere les panes de tota mena -incloent-hi punxades de rodes- sovintejaven.
A principis del 1960, quan van sorgir uns quants fabricants de vehicles espanyols de vida efímera, hi havia una gran necessitat de disposar de camions i autocars perquè calia aprofitar el creixement econòmic d'aquells anys que es traduïa en feina i un sou cada mes. Molts transportistes no podien pas comprar un Pegaso pel preu i pel temps que trigaven en lliurar el vehicle. S'havia de treballar amb el què hi havia. En Joan Brugués i Prat, un important empresari del transport de viatgers per carretera de Banyoles que havia tingut uns quants autocars Sava, ho va definir d'una manera clara i precisa: calia treballar i disposar d'un vehicle, al marge de la seva qualitat i fiabilitat. A diferència d'avui dia, en aquells anys els números sortien i la rendibilitat del negoci era segura, es treballés amb un Sava, un Avia, un Nazar, un Pegaso o un Barreiros.
És en aquest context on Sava va trobar el seu segment de mercat. A la segona meitat dels anys 1960, les coses es complicarien i ENASA va haver de comprar Sava. Una adquisició que li seria un llast a principis dels anys 1970, amb la crisi del petroli que van patir els països industrialitzats d'Occident.
Agraïm al senyor Àngel Vilar aquests catàlegs d'aquests vehicles que van tenir una bona acollida a la dècada del 1960 entre nombrosos transportistes catalans.
A principis del 1960, quan van sorgir uns quants fabricants de vehicles espanyols de vida efímera, hi havia una gran necessitat de disposar de camions i autocars perquè calia aprofitar el creixement econòmic d'aquells anys que es traduïa en feina i un sou cada mes. Molts transportistes no podien pas comprar un Pegaso pel preu i pel temps que trigaven en lliurar el vehicle. S'havia de treballar amb el què hi havia. En Joan Brugués i Prat, un important empresari del transport de viatgers per carretera de Banyoles que havia tingut uns quants autocars Sava, ho va definir d'una manera clara i precisa: calia treballar i disposar d'un vehicle, al marge de la seva qualitat i fiabilitat. A diferència d'avui dia, en aquells anys els números sortien i la rendibilitat del negoci era segura, es treballés amb un Sava, un Avia, un Nazar, un Pegaso o un Barreiros.
És en aquest context on Sava va trobar el seu segment de mercat. A la segona meitat dels anys 1960, les coses es complicarien i ENASA va haver de comprar Sava. Una adquisició que li seria un llast a principis dels anys 1970, amb la crisi del petroli que van patir els països industrialitzats d'Occident.
Agraïm al senyor Àngel Vilar aquests catàlegs d'aquests vehicles que van tenir una bona acollida a la dècada del 1960 entre nombrosos transportistes catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada