dimecres, 20 de febrer de 2013

Els recods de transportista d'en Lluís Figueras i Gombau.

L'any 1955, a divuit anys d'edat, en Lluís Figueras i Gombau va disposar del permís de conduir camions. Va treballar de transportista amb el seu pare, en Lluís Figueras i Barris, en la companyia familiar. Els transports els realitzaven principalment entre les comarques de l'Alt i del Baix Empordà. La ruta era de Palamós a Figueres. Va fer de transportista fins l'any 1980, quan, amb la jubilació del seu pare, en Lluís Figueras i Barris, va tancar la companyia familiar de transports.

En un d'aquests viatges, a la carretera que condueix de Pals fins a Torroella de Montgrí, en Lluís Figueras va fotografiar aquest camió accidentat en què hi anava un parent de la família Ciriaco:

IMG_4483

IMG_4492

Afeccionat a la fotografia i als camions, en Lluís Figueras va retratar dos camions. El primer camió pertanyia a una empresa constructora de l'època dedicada als treballs d'obres públiques carrossat amb llur bolquet de fusta:  

IMG_4474

L'altre camió era un Leyland Comet, matriculat a Múrcia, que en Lluís Figueras va retratar aparcat a Palamós amb la caixa fruitera de fusta i marquesina. També equipava els elements característiques de l'època, la visera en la part superior de la cabina per protegir-se del sol i les boles davanteres:  

IMG_4490


En Lluís Figueras va extreure el retrat d'aquest Berliet, de gran bellesa, d'una publicació de Mollet del Vallès. Un Berliet com aquest el tenia un transportista de Palamós, en Josep Salvador, per motiu Pitu Salvador, també carrossat amb un bolquet perquè es dedicava a l'extracció d'àrids i sorres per la construcció:

IMG_4486

Dues fotografies de camions dels anys 1930, publicats a la revista de Mollet del Vallès, que eren de dos recaders del Vallès. Malauradament no podem pas aportar més dades d'aquests dos camions:

IMG_4485

IMG_4484

Aquest bloc agraeix a la família Llavero, de Palamós, i a en Miquel Patinyo, que ens hagi posat en contacte amb en Lluís Figueras, els records del qual ens permet de recuperar d'altres transportistes i vehicles.

dimarts, 19 de febrer de 2013

Transports Lluís Figueras de Palamós (Baix Empordà).

En Lluís Figueras i Barris va néixer a Palamós l'any 1915. El seu pare, fill del poble de Darnius, a l'Alt Empordà, era matalot, un mosso d'hostal i de quadra. Atesa la feina que hi havia a Palamós per l'activitat generada al voltant del port i les indústries del suro, s'hi va establir. La família Figueras va obrir una fonda i casa de menjars al costat de l'antic hotel Trias, que actualment és el restaurant Sant Lluís. 

En Lluís Figueras i Barris va obtenir el permís de conduir vehicles, indistintament turismes, autocars i camions, a setze anys d'edat. Era un carnet únic vigent en la dècada dels anys 1930. Tenia molt interès i afició per la mecànica. Eren els anys de l'arrencada de la motorització al país. En Lluís Figueras enmig de dos companys asseguts al xassís d'un camió Hispano Suiza de l'empresa Catasús i Cia, distribuïdor del carburant que produïa la CAMPSA:

IMG_4478

Primerament va treballar de taxista a Barcelona i, retornat a l'Empordà, va comprar un camió suís Saurer, amb motor de benzina, per a transports generals, principalment de Palamós a Barcelona. Quan marxava cap a Barcelona, tenia per costum d'aturar-se a l'hostal cal Coix, al peu de la carretera Nacional II, per prendre un refresc i xerrar amb d'altres transportistes i la família que regentava el negoci. Aquest camió Saurer va tenir-lo després l'empresa Sarfa per a vehicle d'assistència dels autocars que s'avariaven.

Més endavant, el senyor Figueras va obrir un garatge a Palafrugell, per a la reparació d'autos. Avui dia aquell garatge se'n diu el Garatge Central. Es traspassa el garatge de reparació de turismes de Palafrugell i retorna a Palamós, on resideix la seva família, i fa el taxi amb un cotxe Citroen. Aquest Citroen van requisar-li durant la Guerra Civil Espanyola. Acabada la Guerra Civil, no li van tornar pas; va anar a parar a l'Ajuntament de Figueres, la capital de l'Alt Empordà.

En Lluís Figueras Barris va mobilitzar-lo l'exèrcit de la República Espanyola destinant-lo per causa de llurs coneixements mecànics i la possessió del carnet de conduir al parc automobilístic de Palamós. Sort en va tenir d'estar-se prop de la seva família en els tres anys que va durar la Guerra Civil.

Acabada la Guerra Civil Espanyola a Catalunya els primers dies de febrer de 1939, en Lluís Figueras va patir la ferotge i indiscriminada repressió de l'exèrcit feixista sollevat per haver format part de l'exèrcit de la República Espanyola. Juntament amb d'altres soldats de l'exèrcit republicà, van haver d'anar des de Palamós a Barcelona caminant. Quan passava davant de l'hostal de cal Coix, la mestressa el va reconèixer i amb un gest valent, decidit i generós va donar-li una tassa de llet, gest que en Lluís Figueras va agrair-li per sempre més.

Arribat a Barcelona, a en Lluís Figueras van concentrar-lo amb d'altres soldats a la plaça d'Espanya; van obligar-los a pujar en un tren en direcció a Terol, on va ser reclòs en un camp de concentració. A Terol hi havia un oficial franquista que estava enamorat d'un Fiat Balilla que no arrencava pas. L'oficial, que sabia que el senyor Figueras tenia coneixements mecànics, va demanar-li si podia reparar-lo i arrencar el turisme. Ell va complir satisfactòriament l'encàrrec i va arrencar el Fiat Balilla.

Rebuts els preceptius avals des de Palamós que acreditaven una actuació personal correcta d'en Lluís Figueras durant la Guerra Civil, va ser alliberat del camp de concentració. Va retornar a Palamós sense feina i sense béns. La Guerra Civil havia estat molt cruel amb la família Figueras. Per causa d'uns dels bombardeigs de l'aviació italiana sobre Palamós la primavera del 1938, es va esfondrar la casa familiar amb la mort de l'àvia i d'una filla d'en Lluís Figueras, de sis anys d'edat; en Lluís, el seu fill petit nascut l'any 1937 i que tenia nou mesos d'edat, va resultar greument ferit.

Conjuntament amb en Reig, un cunyat d'en Lluís Figueras que era un home de possibles, van comprar a Barcelona un camió GMC que muntava una caixa de fusta per a transports generals. Tenia la matrícula GI-3863.

camió GMC

Cap a l'any 1945, en Lluís Figueras va comprar-li la participació a llur cunyat, en Reig. Va continuar l'activitat del transport pel seu compte. L'any 1946 va comprar un segon camió, un Rochet-Schneider que equipava un motor de benzina. L'empresa girava amb el nom de TRANSPORTS LLUÍS FIGUERAS-PALAMÓS. El garatge era al carrer Emili Joan 12 de Palamós. Fotografia del primer Rochet-Schneider amb matrícula B-29409:

IMG_4481


Atès que en la immediata postguerra hi havia molt poca activitat econòmica i molta misèria, TRANSPORTS LLUÍS FIGUERAS feia transports generals: suro, ciment i materials de construcció, molt demandats aquells anys per reconstruir els danys i estralls causats en la Guerra Civil. Aquests dos camions els conduïen indistintament en Lluís Figueras i Barris i l'Antoni Planelles, que més tard, quan va plegar dels camions, va ser taxista.

L'any 1948 va comprar un tercer camió, un altre Rochet Schneider també equipat amb un motor de benzina. El GMC i el segon Rochet-Schneider fotografiats a Palamós l'estiu de l'any 1949:

 flota de camions de la companyia d'en Lluís Figueras l'estiu del 1949

Dos altres retrats d'aquests dos camions:

IMG_4475

IMG_4493

Principalment, amb el GMC i els Rochet-Schneider feien la línia de recaderia de Palamós fins a Figueres. Tocaven molt el transport de ciment, vi i oli. Carregaven sacs de jute de ciment que produïa l'empresa CEMENTOS Y TALCOS CUSÍ SA de Figueres i els duien fins a Palamós. De Figueres també baixaven oli d'oliva i vi. A Palamós hi havia una indústria important que fabricava sacs de jute.

Una de les especialitats d'en Lluís Figueras i Barris era la descàrrega de bocois de sis-cents litres. Els baixa ell sol proveït d'una corda. Es requeria gran habilitat i coneixement per a executar aquesta labor. Per aquesta raó transportaven bocois de vi des de Figueres fins a Palamós.

De Palamós cap a Figueres transportaven nitrat amònic, un adob per la terra que repartien a la capital de la comarca, Figueres, i a d'altres pobles de l'Alt Empordà. Portaven els sacs de nitrat amònic, els descarregaven de la caixa del camió i els estibaven en l'espai assignat. Els sacs, que pesaven vint-i-set quilos, els carregaven i descarregaven a mà i traginaven damunt l'esquena.
 
En Lluís Figueras era un mecànic excel·lent. En una ocasió marxava cap a Cadaqués per la carretera i va trencar una biela del motor. Va desmuntar la biela trencada i va anar a Palamós per recollir-ne una altre. Va emprendre el camí on hi havia el camió i allà mateix, en un cantó de la carretera, va reparar la pana. També era un artista de l'embragatge i del canvi de marxes. Per aprofitar la poca potència que rendia el motor canviava en el moment precís i exacte la marxa requerida, aprofitant l'escassa potència del motor per superar les costes de les carreteres. Es tractava d'evitar que el motor s'ofegués a la pujada i calgués sortir a corre cuita de la cabina per falcar la roda.

Els diumenges en Lluís Figueras els dedicava al manteniment i repàs dels camions. Una de les labors era adobar els pneumàtics de les rodes amb pedaços de goma clavats amb claus. També calia repassar les molles i tota la mecànica.

L'any 1955, complerts els divuit anys, en Lluís Figueras i Gombau es va treure el carnet de conduir i comença a conduir els camions de la família. Havia treballat d'aprenent de mecànic a can Briera, un taller d'anomenada de Palamós. Atesos els coneixements mecànics del pare i del fill, van modificar completament el camió GMC. El xassís, reforçat perquè era per un camió petit destinat a càrregues lleugeres, era l'original del GMC; l'eix davanter procedia d'un camió rus 3hc Katiuska; el diferencial era d'un Dodge; el canvi de marxes procedia d'un Ford de vuit cilindres que més endavant va ser substituït per un GMC que tenia la marxa directa; la caixa de la direcció era d'un altre GMC; se li va instal·lar frens amb servo. Moltes d'aquestes peces procedien de desballestaments de Barcelona.

L'any 1958 l'empresa Carrosseries Auto Ampurdan de Figueres va construir-li una cabina artesanal basada en el Pegaso Z-207. Aquesta cabina era un treball completament artesanal amb la xapa acanalada feta manualment. Dues fotografies del GMC amb la cabina Pegaso estrenada:

IMG_4488

IMG_4479


L'any 1960 van muntar-li al GMC un motor dièsel Barreiros de sis cilindres. El GMC amb la cabina Pegaso i el segon Rochet-Schneider al garatge del carrer Emili Joan 12, de Palamós:

IMG_4482

Cap a l'any 1960 es van donar de baixa els dos camions Rochet-Schneider i es va continuar el transport amb el GMC. Estat que presentava la carretera Nacional II l'any 1962 en el tram de Tordera, just a la partió de les províncies de Barcelona i Girona:

IMG_4491

Alguns cops també havien fet a viatges cap a Barcelona carregats de sacs de jute plens de ciment que carregaven a l'empresa CEMENTOS Y TALCOS CUSÍ SL. Des de Figueres fins a Barcelona per la Nacional II avall. De tornada, s'arribaven fins a la fàbrica de ciment que l'empresa Sansón tenia a  Vallcarca, entre Castelldefels i Sitges, enmig del massís del Garraf, per carregar ciment portland cap a Figueres altre cop per la Nacional II amunt. Aquest ciment portland el lliuraven a Ciments Batlle, de Figueres, representant i distribuïdor del ciment portland fabricat per Sansón a la comarca de l'Alt Empordà. La carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell, en el tram del poble de Vallcarca, l'any 1964, en un viatge de tornada carregat de sacs portland de la fàbrica Sansón:

IMG_4476


El GMC accidentat a la carretera de Riumors, un poble de la plana empordanesa. Per causa de l'estretor de la carretera i amb l'ànim de facilitar el pas d'un altre camió que circulava en sentit contrari, en Lluís Figueras i Gombau va arrambar-lo amb tan mala sort que va lliscar per la cuneta. Per sortir del canal, van haver de descarregar manualment els sacs que havien carregat unes hores abans. Amb l'ajut d'un tractor, el van remolcar fins a la carretera. Aleshores, van carregar els sacs apilonats al camp i cap a casa. Arribat a casa i malgrat l'esforç físic de la càrrega i descàrrega del camió, en Lluís va tenir encara temps d'anar a ballar amb la noia amb qui festejava i amb la qual es casaria.

IMG_4494

Un camió Leyland Comet amb matrícula de Múrcia fotografiat per en Lluís Figueras i Gombau a Palamós:

IMG_4477

L'any 1980 amb la jubilació d'en Lluís Figueras i Barris per haver complert els seixanta cinc anys d'edat, es va tancar l'empresa de transports familiars. Sempre s'havia dedicat al servei de recaderia entre Palamós i Figueres transportant ciment, vi i oli. Ocasionalment, també havien realitzat transports cap a Barcelona. Quan van plegar, aquesta línia de Palamós a Figueres va cobrir-la un altre recader de Palafrugell, Transports Reches.

Amb el tancament de l'empresa es va desballestar el GMC matriculat a les acaballes dels anys 1920 i que se li havia muntat una cabina construïda per l'empresa Carrosseries Auto Ampurdan SL de Figueres, una còpia artesanal del Pegaso Z-207 Barajas, considerat aquells anys un camió molt modern. De dreta a esquerra: en Miquel Patinyo Bartomeu, en Lluís Figueras i Gombau i en Joan Brugués i Prat:

IMG_4495

Agraïm al senyor Figueras l'explicació sobre la història de la companyia familiar de transports que permet de reconstruir, poc a poc, la història d'aquest sector al nostre país, amb especial èmfasi en els seus veritables protagonistes: les persones.

dissabte, 16 de febrer de 2013

Fotografies d'un autocar Nazar accidentat a Llagostera (Gironès).

Els responsables del Taller Bernis, de Llagostera, li han lliurat a en Pere Liu quatre fotografies d'un autocar Nazar Ocell Blau d'una empresa de Barcelona que va patir un accident en el tram urbà de Llagostera de la carretera general que condueix de Girona fins a Sant Feliu de Guíxols. 

Casualment, aquest autocar Nazar va accidentar-se prop del taller Bernis, ubicat dins del nucli urbà de Llagostera. Talment s'aprecia en les fotografies facilitades, aquest autocar va anar a espetegar a la cuneta de l'altre costat de la carretera general. De resultes de l'accident es va trencar l'eix davanter on s'acobla la direcció. Les quatre fotografies de l'autocar accidentat obtingudes per en Pere Liu:

IMG_4453

IMG_4450

IMG_4452

IMG_4451

Amb el bon temps, aquesta carretera general va registrar d'ençà dels anys 1960, amb l'accelerada motorització del país per obra i gràcia del petit utilitari Seat 600, un augment progressiu del trànsit de turismes que l'usaven per desplaçar-se des de Girona cap a les localitats turístiques de Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d'Aro, Sant Antoni de Calonge i Palamós, i aprofitar llurs meravelloses platges.

Eren els anys que les carreteres generals transcorrien dins dels pobles i ciutats. Atès que encara no s'havien executat les variants que encerclen els pobles, els comerços i bars dels pobles tenien un gran formigueig de persones amunt i avall. Eren uns anys que les carreteres donaven un gran impuls i vida als municipis afortunats de poder tenir una carretera principal que hi passava per dins. 

Aquesta vivíssima activitat comercial va extingir-se progressivament amb la desviació del trànsit per les vies ràpides que alliberaven el trànsit dels pobles. Això és el que malauradament li succeirà, per exemple, a Ponts, a la comarca de la Noguera, quan, anys a venir executin la variant de la carretera de Guissona cap a La Seu d'Urgell.

Agraïm el treball d'en Pere Liu a la recerca de fotografies que il·lustren la història del transport al nostre país. En aquest cas, un altre autocar Nazar, una troballa que ens omple de gran satisfacció per la dificultat de trobar material d'aquesta mena.

divendres, 15 de febrer de 2013

Els dos camions Karpetan que van córrer per les comarques gironines.

LAI, Lerma Autobastidores Industriales SA, va ser una empresa saragossana que va fabricar autocars, autobusos i camions amb les marques Amler, Layetan, Oretran, Albatros i Karpetan durant la dècada dels anys 1960. La marca més coneguda per haver-ne fabricats més unitats és Karpetan. Muntaven, com Nazar, també de Saragossa, motors Perkins i Henschel-Sura fabricats sota llicència a l'Hospitalet del Llobregat, una ciutat industrial limítrof a Barcelona.

Segons la informació facilitada per en Juan Carlos Fernández-Pello, d'Astúries, un dels gran coneixedors de la història del transport espanyol i de les marques de vehicles pesants, de camions Karpetan se'n va vendre aproximadament unes dues-centes unitats. Per aquest motiu se n'ha conservat molt poca documentació i fotografies.

També s'ha de tenir en compte que aquests camions eren adquirits principalment per empreses constructores i d'extracció d'àrids, una activitat que castigava molt els vehicles i els escurçava la vida útil. Segurament que aquesta és la causa per la qual no se n'ha conservat pas cap camió Karpetan. I si se n'ha conservat cap, no ho sabem pas. Camió Karpetan carrossat amb un bolquet publicada al fòrum Camionesclasicos:

camió Karpetan

En Joan Mercader, gran afeccionat als camions i la memòria viva dels camions que corrien per les carreteres de Girona cinquanta anys enrere, conserva el record de dos camions Karpetan gironins. Llur representant a Girona era en Josep Quintana i Clé, del municipi d'Anglès, conegut amb el sobrenom d'en Pitu Baster, per referència a l'ofici del seu pare.

De vailet, en Joan tenia per costum de mirar els camions que circulaven per l'antiga carretera Nacional II al seu pas pel seu poble, Sant Julià de Ramis, a tocar de la capital, Girona. I recorda perfectament dos camions Karpetan amb llurs cabines quadrades i baixes, una còpia matussera i poc agraciada dels mítics camions alemanys Henschel.

El primer era un camió Karpetan propietat de Transports Berenguer, del poble de Pontós, carrossat amb una caixa de fusta per a transports generals. En Josep Llenas, un transportista de Santa Eugènia de Ter, recorda aquest Karpetan baixant cap a Barcelona amb la caixa ben estibada i una filera d'autos i camions darrere seu.

L'altre camió Karpetan pertanyia a l'empresa PRODUCTOS EL PASTERAL SL-JOSÉ MATEO, retolació que lluïa a la porta de la seva cabina, quadrada i baixa. Aquest camió muntava un bolquet de la marca EVAC construït al taller de Santa Eugènia de Ter, un barri de Girona que havia estat municipi independent.

PRODUCTOS EL PASTERAL SL- JOSÉ MATEO tenia una planta a El Pasteral amb uns molins que esmicolaven la pedra. El Karpetan transportava la pedra triturada a la fàbrica de l'empresa MOSAICS MARIA JULIÀ, a Santa Eugènia de Ter, un barri de Girona, per produir terratzo mitjançant la barreja de la pedra amb ciment i llur posterior poliment. Al cap d'uns anys, l'empresa MOSAICS MARIA JULIÀ va comprar la planta de PRODUCTOS EL PASTERAL SL-JOSÉ MATEO i va fer el transport de la pedra esmicolada amb aquest Pegaso Comet:

Pegaso Comet

En Joan Homs, veí del barri del Poblenou de Barcelona la família del qual havia tingut l'empresa TRANSPORTS HOMS, recorda que a les graveres del curs final del riu Besòs, abans de llur desembocadura al mar, dins del terme municipal de Sant Adrià de Besòs, hi havia uns quants camions Karpetan amb bolquets que treballaven en el transport dels àrids que s'extreien per a la construcció.

En les comarques gironines va haver-hi, com a mínim, quatre autocars produïts per l'empresa LERMA AUTOBASTIDORES INDUSTRIALES SA. El primer va ser un autocar comercialitzat sota la marca Albatros que muntava un motor Henschel, propietat del senyor Pere Estarriol i Bramon, de Figueres, capital de l'Alt Empordà: 

img072

El segon autocar Albatros pertanyia al senyor Josep Rosa, de Llers, i cobria la línia regular entre Figueres i Albanyà que transcorria pels pobles de Llers, Terrades i Sant Llorenç de la Muga:

img071


El tercer va ser aquest autocar Henschel, propietat de l'empresa Autocars Pou de Garrigoles-Les Olives, carrossat per LAI. Aquests autocars no van sortir gaire bons:

3 nov 1963 plaça correus Girona

img078

I el quart va ser aquest autocar Karpetan equipat amb un motor Man que el senyor Jaume Terradas va comprar de segona mà a Barcelona:

IMG_1137

 IMG_1169

Agraïm al senyor Mercader la informació facilitada sobre aquest escadusser camió, el qual, malgrat els esforços esmerçats, aquest bloc no n'ha assolit encara cap retrat i que palesa un fenomen curiós produït a Espanya en la dècada dels anys 1960: el sorgiment de marques de camions per causa de la ineficient satisfacció de la demanda de vehicles per les principals empreses productores de camions, Pegaso i Ebro. 

dissabte, 9 de febrer de 2013

Carrosseries Beulas SA d'Arbúcies (La Selva).

La història de Carrosseries Beulas del municipi d'Arbúcies es remunta a l'any 1934 quan en Ramon Beulas i en Narcís Pujol van fundar aquesta empresa carrossera que, amb el transcurs dels anys, ha esdevingut una de les principals empreses del sector a Europa, reconeguda per la qualitat, seguretat i disseny de llurs carrosseries.

L'empresa va iniciar l'activitat amb una plantilla de dotze treballadors i un taller de set-cents metres quadrats en un edifici conegut com La Farga on hi construïen carrosseries de fusta per autocars i cabines i caixes per a camions. Fotografia de la primera carrosseria de fusta construïda per cobrir la línia regular de Banyoles fins a Girona: 

IMG_1095

La segona carrosseria va ser construïda sobre un xassís Reo, amb matrícula GI-5781, de l'empresa Olivet de Besalú l'any 1935, propietat del senyor Josep Brugués i Brandia:

img287

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), aquest autocar va ser amagat a can Marcos de Besalú. En la retirada de l'exèrcit republicà el gener del 1939 cap a la frontera francesa va ser descobert i requisat, creuant el pas fronterer de La Jonquera. La família Olivet va poder-lo recuperar a Hondarribia, força danyat. El Reo fotografiat a Besalú un cop restaurat al taller de l'empresa Carrosseries Beulas d'Arbúcies:

img288

Una carrosseria construïda l'any 1936 amb un disseny summament original i bell:

IMG_1096

Amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, Carrosseries Beulas va haver de reorientar l'activitat centrant-se en la producció de carrosseries per ambulàncies per atendre les necessitats de l'exèrcit de la República Espanyola i de les ciutats i pobles de la rereguarda republicana que patien bombardejos indiscriminats. L'empresa, dins de les seves possibilitats, va contribuir a l'esforç bèl·lic de la República Espanyola per guanyar una guerra s'havia perdut en les primeres setmanes de contesa, els mesos de juliol i agost de 1936.

En la postguerra, Carrosseries Beulas va treballar principalment en la reconstrucció i transformació de carrosseries d'autocars, un esforç titànic que perseguia de recuperar part dels vehicles salvats després dels tres anys de guerra civil.

Aquesta reconstrucció de carrosseries va ser especialment intensa en la dècada dels anys 1940. A partir de la dècada del 1950 també construeixen algunes carrosseries a mida de les necessitats i gustos del respectiu client. Es comencen a produir i muntar les primeres carrosseries sobre xassissos Pegaso. Són anys de producció molt magra, unes sis unitats per any. Autocar Ford de l'empresa Olivet de Banyoles carrossat per can Beulas:

fot501

Autocar Seddon de can Olivet de Banyoles, carrossat per l'empresa Beulas:

fot497

A partir dels anys 1960 es produeix una important augment de l'activitat de construcció de carrosseries, en un context de molta més competència. L'any 1963 es disposa d'un taller de mil set-cents metres quadrats amb una plantilla de trenta-un treballadors.

Són els anys que l'empresa carrossera de referència era Ayats, comandada pel senyor Joaquim Ayats, en Quimet com era conegut, apassionat del disseny i la construcció de carrosseries de gran bellesa i qualitat. Les carrosseries produïdes per l'Ayats aquells anys són extraordinàries en quant al disseny, equiparable als autocars italians més bells i reeixits, i per la qualitat de llurs acabats, on no s'escatimaven pas esforços ni diners. Fotografies d'algunes de les carrosseries fabricades aquells anys per l'empresa Beulas:

IMG_1097

Carrosseria construïda sobre un xassís Pegaso:

IMG_1100

IMG_1098

Per atendre la càrrega de feina d'aquells anys, el 1964 es va ampliar les instal·lacions de l'empresa, ampliació que coincideix amb la construcció de les primeres carrosseries metàl·liques. Aquestes carrosseries va comportar una racionalització i estandardització de la producció amb la unificació dels components que es muntaven a les carrosseries i la conseqüent reducció dels costos de producció. És també l'any de fundació de Noge, una altre important empresa carrossera d'Arbúcies. Carrosseria de gran bellesa i disseny innovador fabricada per can Beulas:

IMG_1099

IMG_1101

Els anys 1970 es continua amb el llançament de noves carrosseries que inclou una gamma d'autobusos urbans i articulats. Arran de la recessió econòmica derivada de la crisi del petroli, que va esclatar el 1973, s'emprèn un programa de millora de la qualitat de les carrosseries que produïen. Aquesta aposta, valorada pels clients, va augment la producció i vendes malgrat el context econòmic advers amb una inflació altíssima. Dues carrosseries que fabricaven aquells anys molt ben acollides en el mercat: 

IMG_1102

Un autocar Pegaso de l'empresa Viñolas amb una carrosseria Beulas 75, de línies rectes i abundants cromats que li conferia un aspecte elegant i luxós:

IMG_1103

Autocar Avia de l'empresa Olivet de Banyoles:

img759

L'octubre de l'any 1976 s'enceta una nova etapa. L'empresa es constitueix en societat anònima amb la denominació Beulas SA, i es nomena administrador únic el senyor Joaquim Beulas i Julià. És l'any de l'estrena d'un nou local diàfan de tres mil metres quadrats on es produeix el model E-77, una carrosseria innovadora de gran alçada i un parabrises panoràmic de gran visió. Dues carrosseries produïdes aquells anys:

IMG_1116

Carrosseria articulada que oferia Carrosseries Beulas en els anys 1970 per a trajectes interurbans:

IMG_1117

Els anys 1980 es produeixen notables canvis en la concepció, disseny i seguretat de les carrosseries d'autocars. Beulas SA llança dos models, el Panorama i el Super Panorama. Autocar Pegaso de l'empresa Olivet, de Banyoles, amb una carrosseria model Super Panorama:


fot529

En la segona meitat dels anys 1980 es comercialitzen dos models de carrosseries, el Eurostar i el Stergo, sent aquesta una de les carrosseries de més èxit de Beulas SA. Aquesta carrosseria sintetitza els trets que defineixen la marca Beulas: línies modernes i pràctiques, un disseny funcional i una gran qualitat d'acabats, seguretat i confort pels viatgers i el conductor.

img857

L'evolució i actualització de la carrosseria Stergo. Aquest model, per causa de l'ingrés d'Espanya a la Unió Econòmica Europa, s'inicia llur exportació a d'altres països, fet que coincideix amb l'ampliació de les instal·lacions productives que ocupen quatre mil metres quadrats amb una plantilla de noranta-sis treballadors:

IMG_1134

Les darreres carrosseries produïdes per Beulas SAU, les quals han tingut una excel·lent acollida al mercat espanyol i a d'altres mercats molt competitius com l'anglès i l'italià:

IMG_1119

IMG_1121

IMG_1124

La requesta d'aquesta empresa familiar catalana dedicada a la fabricació de carrosseries demostra que la feina ben feta i el prestigi que se'n deriva constitueix la millor garantia per sobreviure en aquests temps convulsos que ens han tocat de viure.