Dit i fet. El matí del dissabte 26 d'octubre es va celebrar a l'exterior del pavelló d'esports de Sant Vicenç de Torelló la segona trobada de vehicles de transport clàssic. Una trobada que havia estat minuciosament preparada per en Xavier Castells i l'Àngel Duran. Solament qui ha participat en l'organització d'un esdeveniment d'aquesta mena sap la feina, temps i cansament que provoca.
Com ja hem dit en un article anterior, en Xavier Castells se n'ha fet un fart de visitar amics, coneguts i saludats que disposen de camions vells per invitar-los a la trobada. Molts propietaris de vehicles per motius diversos van declinar de participar-hi. Una de les causes principals és que els vehicles no són aptes per circular, bé sigui per inconvenients mecànics, bé per no tenir els papers al dia, bàsicament l'assegurança i la revisió de la Inspecció tècnica de vehicles. Una cosa es deixar un vehicle en un racó d'una nau acumulant pols i un altre tenir-lo en condicions de poder ser exposat en encontres de vehicles clàssics, on la presència de camions i altres vehicles de transport cada cop hi és més present.
Un dies abans, en Xavier Castells i l'Àngel Duran van fer un esforç final perquè tot sortís rodat. Ens topàrem amb l'Àngel Duran que ens confessà que no havia sopat ni aclucat l'ull tota la nit. I en Xavier Castells dissimulava el cansament darrera d'unes ulleres de sol esportives. El seu esforç tingué una recompensa. La trobada va ser un èxit. Mantenint el mateix nombre de vehicles exposats, més de la meitat dels vehicles ho eren per primer cop. Aquest és possiblement el gran repte de les trobades de camions clàssics. La renovació dels vehicles que hi participen.
A les dotze del migdia els camions van arrencar i van recórrer un trajecte entre Sant Vicenç de Torelló i Torelló. S'ha d'agrair les facilitats administratives prestades pels funcionaris municipals perquè els vehicles donessin aquest tomb. Al capdavant de la corrua hi havia un jeep de la Guàrdia Urbana i la tancava la tractora Scania d'en Ramon Camprubí, sempre prest en aquesta mena de col·laboracions.
Un dels vehicles més curiosos exposats fou un tractor-bolquet Volvo, un llangardaix com se'l coneix, de l'empresa d'àrids i graves Castellot, de Manlleu, amb una antiguitat superior als 25 anys:
Un altre camió del ram de les obres públiques. Un Dodge que muntava un bolquet d'Excavacions Tuneu de Torelló:
Una de les novetats respecte de la trobada anterior fou l'exhibició d'un Pegaso de bombers i d'un camió militar, un Steyr:
El Pegaso Comet de Transport Nord de Torelló, fidel a la cita, també va ser-hi present:
Un dels vehicles més cridaners i llampants era aquesta tractora Pegaso Tecno completament decorada. L'originalitat i gosadia de la proposta és un fet cert. Com també ho és la inversió econòmica del promotor d'aquest projecte que contribueix a perpetuar el record dels camions Pegaso:
Un Fiat Abissini de l'empresa Transports i Grues Carlos Martínez, de Barcelona, excel·lentment restaurat. Un vehicle cèlebre per haver participat en la guerra entre Itàlia i Abissínia motivada per l'expansionisme i els deliris de grandesa de Benito Mussolini. El seu propietari ens mostrà una osca en el marc del vidre davanter causat per la bala d'una arma de foc. Segons que sembla, és l'únic Fiat Abissini que hi ha a Catalunya:
Un camionet Santana 2000 concebut per treballs agrícoles i forestals:
Un dels vehicles més rars de la trobada va dur-lo en Claudi Roca, desballestador de Gironella i un dels principals col·leccionistes de microcotxes produïts a Espanya a la postguerra. Un Iso Isseta proveït amb una caixa de fusta magníficament restaurat:
Dues furgonetes Citroen. La grossa, a diferència de França, molt poc venuda al nostre país; en canvi, el Dos Cavalls un vehicle molt popular i d'una gran utilitat en aquells anys:
L'Hino de Casa Salvans, de Ripoll, distribuïdor de begudes, fabricat al Japó als anys 1950 era una manifestació clara que la indústria de l'automoció la dominarien nipons i alemanys, els dos països que van perdre la Segona Guerra Mundial.
Transborràs SL, de Cervelló, té un altre de camió Hino preservat. A veure si algun dia el senyor Jordi Borràs i Rovira s'anima a exposar-lo. Possiblement que siguin els dos únics Hino que es conserven a Catalunya.
Una Ford d'un col·leccionista del poble d'Ogassa-Surroca procedent de Tallers Casals SA de Ripoll que va participar en aquest encontre l'any passat:
Un Ebro B35 restaurat amb la seva caixa de fusta d'època. Aquest Ebro talment s'aprecia en aquesta presa, és una derivació de la cabina del Ebro B45, de procedència nord-americana, amb el capó del motor convenientment escurçat.
En la nostra opinió, els retrovisors que munta constitueixen un esguerro absolut. A vegades, fer les coses bé no costa pas gaire. Solament cal fixar-s'hi una mica. Són petits detalls que palesen l'encert i bondat d'una restauració
Dels vehicles de transport més petits destacava aquest Isocarro amb sostre i la caixa de fusta ben restaurada que simbolitza una de les modalitats del transport i distribució urbana més en voga a la primera meitat dels anys 1960:
Continuarà.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina