dissabte, 9 de novembre del 2013

Uns quants camions Ebro de la sèrie P produïts per Motor Ibèrica SA de transportistes i empreses de les comarques gironines.

Motor Ibèrica SA, fabricant dels populars vehicles Ebro, va centrar-se en la producció de furgonetes, tractors i camions petits i lleugers concebuts pel repartiment i distribució de mercaderies i articles a les ciutats i pobles. Aquests camions van tenir una excel·lent acollida en la dècada dels anys 1960 amb els models B, C i D. En aquest segment, els camions Ebro tenien una penetració absoluta i imbatible.

A principis dels anys 1960, impulsat pel creixement del mercat espanyol de camions, els responsables de Motor Ibèrica SA llancen la sèrie P per pessigar part de la quota de mercat dels camions de gran tonatge per transports de llarga distància i obres que dominava Pegaso i Barreiros. Aquesta sèrie començava amb el P137, continuava amb el P160, el P200, el P260 i acabava amb les dues versions tractora, el P270T i P320T. Aquesta gamma de camions es presentà oficialment al Saló de l'automòbil de Barcelona de l'any 1973.

Un Ebro P-137, una de les darreres unitats matriculades, d'una eugassada, carrossat amb una caixa de transport de bestiar fotografiat als Jardinets del passeig de Gràcia de Barcelona, que transportava els cavalls que arrossegaven els carros que participaven a la festa de Sant Medir que es celebra intensament al barri de Gràcia:

Ebro P-137

A principis dels anys 1970, i paral·lelament a la comercialització de la sèrie P, Motor Ibèrica SA signa uns acords amb la companyia holandesa Daf, fabricant de camions de mig i gran tonatge. Són els anys que a l'estand de les fires de mostres -com la de Barcelona i la de Girona- s'exposaven plegats els vehicles Ebro i també els camions Daf. Els representants, concessionaris i agents de la casa Ebro també ho eren de Daf.

Ebro maldava per completar la seva gamma de camions, incorporant-hi camions de gran tonatge, un segment en què Daf disposava d'un catàleg molt complet. Es va plantejar que Motor Ibérica SA adquirís un paquet significatiu d'accions del fabricant holandès, operació que per la seva envergadura requeria del finançament bancari. La crisi del petroli de l'any 1973, que va provocar un deteriorament de les participacions industrials dels bancs i caixes, va arruïnar aquest projecte. Les vendes de camions a Europa van patir una davallada acusada d'ençà del 1973. Els italians, sempre hàbils, van apressar-se a constituir Iveco amb la fusió de varis fabricants europeus.

La sèrie P va ser un fracàs. Les cabines, planificades per a trajectes curts, eren de reduïdes dimensions i incòmodes. I els motors Perkins que equipaven, de sis i vuit cilindres, eren molt poc fiables. Els motors Perkins dièsel de quatre cilindres i poca cilindrada i potència eren d'una gran eficàcia i rendiment; en canvi els motors Perkins de major cilindrada van fer llufa. Els propietaris dels Ebro P aviat se'n van penedir d'haver-los comprat. Quan pogueren, molts propietaris se'ls van treure de sobre. 

Un Ebro P-137 que muntava una cisterna de transport de llet d'un transportista autònom fotografiat a l'antiga fàbrica Letona aixecada al peu la Nacional II, a tocar de l'entrada sud de Girona: 

Ebro P-137 cuba de Letona a la fàbrica de Girona

Gràcies als amics d'aquest espai us oferim una relació de camions Ebro P137 que van córrer per les comarques gironines. 
1) Ebro P137 tractora de l'empresa Grues Pallí, de Girona, que arrossegava una gòndola llarga pel transport de barques des de les drassanes on les construïen i reparaven fins als ports. 
2)  Ebro P137 de xassís curt i carrossat amb un bolquet de Construccions Frigolé, de Canet d'Adri, que ha treballat fins fa uns pocs mesos. 
3) Ebro P137 equipat amb una grua i bolquet, un dels últims matriculats a Girona, de Transports i Excavacions Reixach de Sant Gregori. 
4) Ebro P137 de l'Antoni Rebull, un constructor d'obres de Girona, que muntava un bolquet. 
5) Un Ebro P137 de Serradora Domenech, d'Amer, que encara treballa.
6) Transports Domingo de Cassà de la Selva, transportista de suro, en tenia dos. 
7) Transports i Excavacions J. Batlle de Sant Feliu de Guíxols en tenia un carrossat amb una grua i un bolquet. 
8) Grues Padrosa de Figueres en va tenir un molts anys, de color groc, amb una pluma d'autocàrrega. 
9) L'Enric Casellas, de Foixà, propietari d'un camionet Nazar preservat, en va tenir un carrossat amb un bolquet i una vela, un dels últims que es van vendre; repartia els sacs de farina de la farinera de Celrà. 
10) Ramaderia Suy SL, de Sant Andreu Salou, un poblet entre Cassà de la Selva i Caldes de Malavella, en tenia un per la neteja i recollida dels fems de les granges.
11) Ricard Ginesta, de Quart, en tenia un pel repartiment dels maons i totxos que produïa en llur bòbila; un cop tancada la bòbila, va dedicar-se al transport. 
12) Germans Cañet Xirgu, de Cassà de la Selva, d'excavacions i reciclatges. 
13) Materials Oliveras, de Cornellà de Terri, carrossat amb un bolquet i una grua. 
14) Fruites Danés, de Girona, en tenia un amb la cabina allargada per encabir-hi una llitera. 
15) Transports Floriach, de Sant Hilari Sacalm, en tenia un que treballava per les serradores i el transport de materials de construcció.
16) Eusebi Salavedra, del poble de Sant Dalmai, integrat al municipi de Vilobí d'Onyar, en tenia un carrossat amb un bolquet que transportava materials d'obres per compte dels paletes.
17) Xavier Fulcarà, de Salt, en tenia un amb un bolquet i una grua pel transport de materials de construcció.
18) Fustes Peix, de Banyoles, que desemboscava majorment als boscs de la comarca de La Garrotxa, en tenia un equipat amb una grua.
Sembla ser que en un polígon industrial d'Anglès hi ha un Ebro P-137, que munta una grua forestal. 

Ebro P-137 de Fustes Peix de Banyoles:

IMG_6734



Un Ebro P160 completament desballestat i abandonat a l'exterior d'una serradora d'Anglès, Llenyes Rissec. Aquest camió havia set d'en Salvador Jiménez, de Quart, un transportista dedicat als transports generals. Un model, el P160, que va vendre's prou bé a Girona:

IMG_0622

Alguns dels Ebro P160 venut a Girona eren els següents: 
1) Ebro P160 de Transports Narcís Sala i Sala, que equipava un bolquet i una grua. 
2) Ebro P160 de l'empresa Fustes Farreras, actualment Farreras Nadal SA, una serradora de la ronda Ferran Puig de Girona, avui dia amb un establiment a Vilablareix; estava carrossat amb una caixa curta sense laterals. 
3) Fustes Carreras del carrer Santa Eugènia de Girona, que muntava un bolquet i una grua. 
4) Construccions Rubirola de Canet d'Adri, en tenia un que muntava un bolquet i una grua. 
5) Carbòniques Balló, de Figueres, en tenia un amb un xassís molt llarg.
6) Construccions Rubau-Tarrés, de Verges, en tenia un comprat de segona mà, carrossat amb una grua i un bolquet. 
7) Transports Domingo de Cassà de la Selva, transportista de suro, en tenia un.
8) Xavier Pujol Teixidó, de Banyoles, en tingué un carrossat amb una cisterna amb el qual recollia llet per la companyia Letona SA.
9) Casas Masgrau, de Llagostera, equipat amb una grua Valman per la instal·lació de canonades d'aigua.
10)  En Joan Colomer Muntada tingué aquest, equipat amb una cisterna, que recollia llet per ATO:

IMG_4132




Un altre dels models d'aquesta sèrie era el P200, com aquest d'un firaire fotografiat a Sant Boi del Llobregat:

Ebro P-200 a Sant Boi del Llobregat (Barcelona)

Dels Ebro P200 que van córrer per les comarques gironines en recordem els següents: 
1) Ebro P200 de Transports Vilagran carrossat amb una cisterna de pinso. 
2) Ebro P200 de Transports i Excavacions Reixach, de Sant Gregori, tancat molts anys dins la nau de l'empresa i després deixat al pati exterior, fins que els van desballestar fa pocs anys. 
3) Transports Ribas de Riudellots de la Selva, en tenia un carrossat amb un bolquet per atendre els serveis de paletes i petits constructors. 
4) Industrias Carbónicas Ampurdanesas (ICASA), fabricant de gasoses i sifons i distribuïdor de La Casera, en tenia un pel repartiment de begudes. 
5) Excavacions Joan Llobet, ara Llobet i Fills SL, de Figueres, en tenia un carrossat amb un bolquet.
6) Obres i Construccions Coll, d'Albons, en tenia un carrossat amb un bolquet. 
7) Fruites Pibernat de Girona. 
8) Agustí Canals, de Maçanet de la Selva, empresa de materials de construcció, en tenia un carrossat amb una caixa i una grua. 
9) Artur Mas, recader de Torroella de Montgrí que tenia la línia de Barcelona, treballava amb un carrossat amb una caixa per transports generals. 
10) Casa Reixach, de Quart, distribuïdors dels productes dels supermercats Spar a Girona, en tenia un amb una caixa tancada pel repartiment de productes alimentaris i de la llar. 
11) Miquel Oliveras i Camprodon, de les Planes d'Hostoles, que feia transports per a paletes, en va comprar dos de segona mà que carrossà amb dos bolquets; aquest transportista, amb coneixements de mecànica, els remenava ell i en feia el manteniment.
12) Transports Costa, del Mallol, a la Vall d'en Bas (Garrotxa), en tingué un amb una cisterna amb el qual qual recollia llet.
13) Transports Pere Bustins Sarasols, de Banyoles, equipat amb una cisterna Indox, recollia llet per la Cooperativa de Banyola, productora de la llet Pur-llet, i també per Letona SA de Riudellots de la Selva.
14) Transports Comas, de Llagostera, en tingué un amb una caixa de poliester per transportar farratges.
15) En Josep Busquets, d'Esponellà, en té un amb una caixa de polièster amb el qual recollia cereal i farratges.

El Ebro P200 que tingué Transports Comas, de Llagostera:

IMG_8707

I l'Ebro P200 que té el senyor Josep Busquets d'Esponellà:

IMG_2295


Solament tenim constància que es matriculés i corregués un Ebro P260, un model rígid de tres eixos, el tercer, acerbi, de Indústries Maynou SA, de Santa Coloma de Farners, un magatzem frigorífic.

De camions Ebro P270T sabem que en van córrer tres a les comarques gironines. El primer era de Transports Joan Ferrer Delgà, de Girona, que treballava per Manufactures Antonio Gassol SA. El senyor Ferrer sempre havia comprat camions Pegaso i aviat va penedir-se de la compra d'aquest Ebro, pels problemes que va patir malgrat que no portava pes. L'Ebro P270T fotografiat a la fàbrica que Manufacturas Antonio Gassol SA tenia a Salt (Gironès): 

Ebro P-270 carregant a l'empresa MANUFACTURAS ANTONIO GASOL de Girona

El segon Ebro P270T era de l'empresa Transports J. Bahí SA del barri de Campdorà de la ciutat de Girona, aleshores dedicada al transport de cotxes. Aquest camió el conduïa en Joan Soler Pi, de Sarrià de Ter, fotografiat davant del camió. L'Ebro P270T comprat de segona mà va patir un reguitzell de panes i problemes:

escanear0009

En Jacint Blanch i Puigdemont era un mecànic del can Forné, concessionari oficial Pegaso de Girona. Al cap d'uns anys es posa pel seu compte i funda un taller mecànic especialitzat en camions al barri de Palau-sacosta. Ocupava un local molt gros als carrers de Sant Miquel i Santiago. Era un dels principals tallers de camions de Girona en la dècada del 1960 i 1970 que ho tocaven tot i totes les marques. Disposaven d'uns mecànics especialitzats en ballestes, unes peces que es trencaven sovint. També estava molt ben equipat de ferramentes i mecànics d'ofici; i malgrat no ser servei oficial Pegaso, condició que solament ostentava el taller Forné, sí que eren especialistes en vehicles Pegaso. Un camió Pegaso 1060 carrossat amb una grua del Taller Jacint Blanch:

Pegaso 1060 amb grua del Taller Jacint Blanch de Girona.

Durant uns quants anys en Jacint Blanch va tenir una petita empresa de transports. Va començar amb un Pegaso Comet que muntava una grua a la part posterior de la caixa per autocàrrega. A mitjans dels anys 1970 va esdevenir representant de la casa Ebro amb un concessionari, competència directa del Garatge Camps, el representant de tota la vida. L'empresa girava amb el nom de Distribucions Blanch. Per aquest motiu, Transports Jacint Blanch disposava d'una tractora Ebro P270T amb un semiremolc d'un eix i 10 metres de llarg que transportava blocs de marbre per compte de l'empresa Margesa (Marbres Gerona SA), taller que tallava marbres d'importació. També disposava d'un camió Ebro P200 de dos eixos per atendre la feina del transport de blocs de marbre per encàrrec de Margesa. 

Quan Transports Jacint Blanch va plegar el transport de blocs de marbre la tractora P270T va comprar-la en Ventura Fàbregas, de Salt, transformant-lo en un camió rígid de dos eixos que transportava caixes intercanviables per muntar envelats i carpes per esdeveniments i festes majors. Va córrer fins no fa gaires anys. El semiremolc de deu metres va comprar-lo en Joan Ferrer Delgà.

Transports Jacint Blanch tenia dues tractores Pegaso 2080, comprades de segona mà, que treballaven principalment al port de Palamós. Quan va plegar l'empresa, la tractora Pegaso 2080 retratada va comprar-la l'empresa Transports Joan Ferrer Delgà: 

Pegaso 260 de TRANSPORTS FERRER de Girona

Aquest llistat, que no és exhaustiu, exclou els camions Ebro P assignats a les casernes de bombers dels municipis de Girona, adscrits als respectius Ajuntaments o bé a la Generalitat de Catalunya.

Acabem aquest article amb dos camions Ebros ben singulars: una tractora Ebro D700 de l'empresa Ferros Puig, de Girona, i un Ebro C tractora de l'empresa Transports Domingo, de Cassà de la Selva, que transportava suro procedent de les alzines sureres de Les Gavarres i articles de suro elaborats per les fàbriques del Gironès i el Baix Empordà.  

1 comentari:

  1. Se puede saber la fecha de la foto de la grua rescatando un turismo del río y lugar donde ocurrió. Muchas gracias

    ResponElimina