dimarts, 18 de febrer del 2014

Transports Rosendo Quintana de Roda de Ter: el transport de la llet (IV).

Acabada la Guerra Civil Espanyola la primavera de l'any 1939, en Rosendo Quintana recollia amb un carro i un cavall els pots de llet de les masies de Roda de Ter, les Masies de Roda i L'Esquirol-Santa Maria de Corcó fins a l'estació de tren de Vic. Una feina sacrificada. S'hi treballava tots els dies de la setmana, diumenges inclosos. Les vaques desconeixen els dies de festa i les vacances. 

Publicitat de Cacaolat, produït per la Granja Viader, els anys 1930 (arxiu Sr. Jordi Viader i Riera):  
 







Una de les conseqüències derivades de la Guerra Civil fou el desproveïment generalitzat de productes de primera necessitat, inclosos els medicaments. Els canals de recepció de mercaderies s'havien interromput i era molt difícil de posar-los de nou en funcionament. El control ferotge que l'administració exercia sobre els productes de primera necessitat, amb l'excusa de perseguir el mercat negre que les seves decisions administratives creava i fomentava, per pura supervivència, agreujava aquell estat de coses. Els militars africanistes, vencedors de la guerra, desconeixien aquell refrany català tan entenimentat i pràctic que no és pot matar tot el que és gras. 

Un dels productes amb més demanda era la llet. N'hi havia poca al mercat. Les vaqueries de les ciutats no cobrien pas la demanda. A Barcelona i a les ciutats industrials de la seva corona hi havia vàries empreses envasadores de llet que cobrien la demanda que es produïa. Eren la Societat Anònima Letona, de la família Viader, que produïa el Cacaolat, llet envasada i iogurts; La Lactaria Espanyola SA, que comercialitzava la marca RAM; Reyda SA, productora de la llet Letel; Empresa Cooperativa de Receptores de Leche y Ganaderos de Barcelona, que produïa la llet sota la marca Corele; Central Lechera Espanyola (CLESA) de Santa Coloma de Gramenet, que produïa llet sota la marca Altaflor; Sociedad Anónima Lechera Industrial (SALI); Industrias Peret-Hereu SA; i Industria Láctea Badalonesa.

Publicitat del iogurt Letona SA produït a la fàbrica del carrer Pujades 5 de Barcelon (arxiu Sr. Jordi Viader i Riera): 



Moll de càrrega de la fàbrica Letona SA al carrer Pujades de Barcelona (arxiu Sr. Jordi Viader i Riera): 



Els pots de llet que el senyor Rosendo Quintana facturava al tren de Vic amb destí a Barcelona eren adquirits per les empreses envasadores de llet en el mercat de la llet que es celebrava al barri del Poblenou de Barcelona. Dos dels clients principals eren Letona SA i Industrias Peret-Hereu SA. També DANONE, productor de iogurts.

Flota de l'empresa Transports Rosendo Quintana en la primera meitat dels anys 1960. Els quatre primers vehicles equipats amb les caixes de fusta i vela recollien les marranxes a les cases de pagès properes a Roda de Ter:


A principis dels anys 1960 el parc mòbil era un batibull absolut, d'una desigualtat completa. Els Ebros B45, els Pegasos Comet i els Barreiros Saeta convivien amb vells autos matriculats en els anys 1930 completament reconstruïts, alguns dels quals, més d'un cop. Aquesta fotografia és il·lustrativa d'aquest fet: tres vehicles molt vells al costat de tres camions de la dècada del 1960: un Sava, un Ebro B-45 i un Pegaso Comet.



El gran creixement econòmic que visqué el país a partir de 1960 agafà els fabricants de vehicles industrials a contrapèl. Els dos grans fabricants espanyols de camions lleugers i grossos, Motor-Ibérica SA-Ebro i ENASA-Pegaso, que exercien un oligopoli indissimulat, no tenien prou capacitat per atendre la demanda de vehicles nous. Aquest fet va propiciar diverses iniciatives empresarials amb una sort desigual. Van aparèixer fabricants de vehicles industrials com bolets, malgrat els impediments i entrebancs administratius adoptats pel ministeri d'indústria espanyol: Avia, Barreiros, LAI-Karpetan, Nazar i Sava intentaven esgarrapar part del mercat de camions nous no satisfets per Ebro i Pegaso.

L'intervencionisme del ministeri d'indústria espanyol per controlar la producció de vehicles industrials provocava greus distorsions. Així, mentre que a l'Europa Occidental, un mercat molt competitiu, hi havia una concentració de marques amb pocs fabricants que tenien una gran capacitat productiva, a l'estat espanyol succeïa el contrari: sorgien diversos fabricants amb poca producció. Aquest situació però s'aclariria a la segona meitat dels anys 1960.  




En la dècada dels anys 1950 entrà en vigor una normativa sobre el tractament i comercialització de la llet destinada al consum. Sancionava la comercialització de llet crua a les ciutats i obligava a vendre la llet pasteuritzada i envasada. Una legislació per garantir el proveïment de llet a les ciutats i fomentar la concentració d'empreses que produïen llet envasada i pasteuritzada en plantes industrials. Els requisits higiènics i sanitaris s'incorporaven poc a poc a la legislació espanyola.

L'aplicació d'aquesta normativa obligà el senyor Quintana a construir una planta de refrigeració de llet al carrer Verdaguer 10, de Roda de Ter, on també produïa gel. Els quatre camions carrossats amb caixes de fusta recollien el pots de llet a les masies i cases de pagès i els conduïen a la planta de refrigeració. Un cop refrigerada, la llet era carregada a les dues cisternes de l'Ebro B45 i del Pegaso Comet amb destí a Barcelona: 



Aquesta fotografia recull la coexistència dels nous camions dels anys 1960 amb els antics vehicles dels anys 1930, recuperats i reconstruïts:





En el proper article abordarem la flota de Transports Rosendo Quintana de Roda de Ter en la segona meitat dels anys 1960, l'etapa de creixement i consolidació de l'empresa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada