Transports Rosendo Quintana de Roda de Ter: el transport de la llet (II).

Tradicionalment la llet era transportada en pots, lleteres o marranxes recollides a les cases de pagès o bé a peu de carretera. En els articles del transport de la llet a les comarques de la Baixa Cerdanya i l'Alt Urgell, hem exposat com els camions de la llet recollien els pots en les línies assignades, activitat que també cobrien els camions mixtes o lleteres, una modalitat de transport d'alta muntanya que combinava les persones i les mercaderies, bàsicament articles de primera necessitat. Fins als anys 1980 els pagesos i ramaders deixaven les marranxes de llet, a peu de carretera, on eren recollides pel camió. Amb la promulgació d'una normativa que obligava a transportar la llet en cisternes, el transports de marranxes desaparegué.

Als anys 1940, a la comarca del Ripollès, el senyor Nogué transportava diàriament marranxes de llet des de Molló fins a Camprodon. Els germans Plana, de Surroca, recollien les marranxes de llet des de Llanars fins a Camprodon, seguint la vall del riu Ter, amb un camionet Ford de disset cavalls. A Camprodon transbordaven les marranxes del Fiat al Ford de disset cavalls, que les duia fins a Ripoll, on eren carregades en un vagó de càrrega del tren conegut com El Correu amb destí a Barcelona. El tren era el mitjà de transport més eficaç atès la manca de vehicles, carburant i pneumàtics.

El camió Fiat del senyor Nogué, de Molló, fotografiat a Camprodon: 

A les comarques gironines hi va haver uns quants transportistes que traginaven marranxes. Transports Manuel Vilaró de Vilablareix tenia un camió Ebro B-45 amb matrícula GI-34319 que recollia les marranxes a les cases de pagès; treien la nata de la llet per vendre-la a les pastisseries de la ciutat de Girona; més endavant compraren camions Barreiros Azor; el darrer camió que tingueren fou un Barreiros Saeta, amb la cabina de color verd clar, una de les últimes unitats fabricades i matriculades a Girona. Transports Sellés, de Quart, un gran client de la casa Barreiros; en Pere Felip, de Sant Andreu del Terri, tenia un camionet petit anglès, molt antic, que traginava marranxes; Transports Met de Vidreres treballava per la fàbrica Ram de Vidreres; en Jordi Rieradavall, de Vidreres, tenia un Pegaso 1063 que traginava marranxes per la RAM. 

Dos camions de Transports Met de Vidreres que treballaven per la fàbrica Ram de Vidreres; un Bedford que traginava marranxes i un Barreiros Super Azor carregat d'ampolles de vidre per envasar la llet: 

El Pegaso 1063 d'en Jordi Rieradavall que traginava marranxes per la fàbrica Ram, fotografiat al pati de l'empresa Grues Viñoles:

 

Transports Bofill de Torroella de Montgrí, per motiu El Pèsol, tenia dos camions Ebro, un C550 i un D700, que traginaven marranxes; Jaume Banús, de Maçanet de la Selva, ara Transports i Serveis Ravich SA, començà el transport de llet amb pots i ara disposa de cisternes. Transports J. Prats de Vidreres traginà marranxes i més endavant tingué camions amb cisterna que treballaven per Yoplait; Transports Castellà de Bàscara tenia un Barreiros 4220 equipat amb una cisterna que treballava per la casa ATO. Transports Joan Teixidó de Monells tenia una tractora Mercedes Benz amb una cisterna que treballava per la casa Danone.

Transports Intercomarcals SA (TISA) de Banyoles tenia un Pegaso 1060 amb una cisterna que més endavant comprà Transports Llenas del barri de Santa Eugènia de Ter, a Girona. També tenien dues tractores Pegaso 2011 amb semiremolcs carrossats amb cisternes que treballaven per Productos Lácteos Freixas, fabricant de la llet Rania, fundada pel senyor Pere Freixas, un vaquer del barri de Sants. Quan Rania plegà, treballaren per Danone. L'empresa lletera Rania tenia una nau industrial a Fornells de la Selva on es transvassava la llet recollida pels camions petits a les granges i cases de pagès a les cisternes grosses que la duien a la planta embotelladora a Santa Perpètua de Mogoda.

Als anys 1960 hi havia al cantó de Girona quatre empreses lleteres. Làctics Clarió SA, productora de la llet fresca Lactasana; les plantes embotelladores de llet de la Lactaria Española SA, productora de la llet RAM i que disposava d'una flota pròpia de camions, i la planta que Letona tenia a Riudellots de la Selva, al peu de la carretera Nacional II, on hi treballaven uns quants transportistes autònoms.  

Un camió Ebro P137 fotografiat a l'entrada de la fàbrica Letona de Ruidellots de la Selva:

L'Ajuntament de Girona, en el període de la Segon República, creà una central lletera municipal que produïa i servia llet fresca. La recollida, tractament i envasat de la llet fresca es realitzava en unes naus al costat de l'escorxador i el parc de bombers, on ara s'hi aixeca l'edifici dels jutjats. L'any 1947 la gestió de la central lletera fou encomanada en règim de concessió administrativa al senyor Magí Clarió Salilles, de Maçant de la Selva, que venia llet fresca sota la marca Lactasana. Els anys 1970 disposava d'una flota de furgonetes Mercedes Benz i un camió Ebro E70 frigorífics, per la distribució de la llet fresca. El senyor Rosendo Quintana també hi recollia excedents de llet. 

A finals dels anys 1980 Làctics Clarió es traslladà al polígon industrial Mas Xirgu de Girona. Els últims camions que tingueren eren un Renault D170.17 i un Iveco de 18 tones. També tenien un taller de fabricació de maquinària per la indústria lletera. Muntaven instal·lacions arreu de l'estat espanyol. L'any 2008 tancaren les dues activitats, l'empresa embotelladora de llet fresca i el taller.

A Osona hi havia quatre plantes embotelladores de llet. Industries Casellas SA (ICSA) i Letel a la ciutat de Vic; Sociedad Anónima Lechera Industrial, que produïa llet sota la marca Sali, amb una planta embotelladora al costat de l'estació de tren de Manlleu; i Làctics Rabadà SA, de Balenyà, de la família Vila. Alguns dels transportistes que traginaven la llet per aquestes plantes embotelladores eren l'Adjutori Rifà, en Tori per motiu, fill de Tavèrnoles i establert a Manlleu, que treballà amb un Pegaso Comet i un Barreiros Saeta traginant marranxes; més endavant tingué un Ebro P-137 amb cisterna que duia llet a la Letel. En Joaquim Roca, de Torelló, que recollia els pots de llet amb un camió Sava. En Pere Falgà, de motiu en Reca, de Roda de Ter, també transportava llet. Al Ripollès, hi havia l'Àngel Rigat, de Ribes de Freser, i en Francesc Ricart, de Sant Joan de les Abadesses, conegut com en Quico.

A Sant Hipòlit de Voltregà hi havia La Comercial Vigatana SA, propietat de la família Estapé, que disposava d'una flota de camions Pegasos amb cisternes per la recollida de la llet de les granges i cases de pagès de la comarca d'Osona.

A l'avinguda Bogatell de Barcelona hi havia el gremi de vaquers. Un espai on es tancaven els tractes de compravenda de llet entre els vaquers i les empreses lleteres. Hi venien la llet els vaquers de la ciutat de Barcelona i la llet procedent d'altres comarques del país. Les empreses lleteres de Barcelona -en Peret Hereu, la Granja Viader, productora del famós Cacaolat i en Joan Vilajeliu- adquirien la llet al gremi de vaquers.

Als barris de la ciutat de Barcelona hi havia vaqueries. En Pere Freixas, fundador de la llet Rania, tenia una vaqueria al barri de Sants. Al barri del Poblenou, en Joan Vilajeliu tenia una autoclau per esterilitzar la llet que barrejava amb cacau i produïa un batut que comercialitzava amb la marca de La Vaquita Sabia. No tenia pas vaques pròpies i adquiria la llet al gremi de lleters de l'avinguda del Bogatell. En Joan Castella tenia dues vaqueries, l'una al carrer Marià Aguiló i l'altre al carrer Pujades. En Frederic Tusell tenia una vaqueria al carrer Pujades, a prop de la Rambla del Poblenou; el creixement del barri amb l'expansió del nucli urbà va obligar-lo a traslladar la vaqueria a la confluència dels carrers Agricultura amb Pere IV. A la Guerra Civil de 1936-1939, li va caure una bomba que matà unes quantes vaques per la seva proximitat a la fàbrica de can Girona, que fabricava material de guerra i era objecte de bombardeigs constants per l'aviació italiana amb base a Mallorca. Una de les últimes vaqueries del Poblenou era en Sevilla, amb una estable a la confluència dels carrers Taulat i Marià Aguiló; tancà a finals dels anys 1960.

Al barri del Poblenou hi havia la fàbrica Letona, al carrer Pujades, i la Lactaria Española SA, productora de la llet RAM, amb una planta embotelladora que ocupava una illa delimitada pels carrers de Pujades, Bac de Roda, Llull i Fluvià. Un camions de la casa Letona al moll de càrrega de la fàbrica del carrer Pujades 25:




Un Pegaso 1060 de Transports Homs fotografiat davant de la fàbrica de La Lactaria Española SA:

El senyor Rosendo Quintana i Preseguer, de Roda de Ter, fundador de Transports Rosendo Quintana,  començà la recollida de pots de llet i més endavant usà els camions cisterna. L'inici de l'activitat de la recollida de la llet i els primers anys els tractarem en el proper article.