divendres, 19 de setembre del 2014

Més informació del camió Pegaso que transportà la part superior del Sagrat Cor de Jesús del temple expiatori del Tibidabo.

Temps enrere aparegué a la premsa, i s'escampà ràpidament per internet com una taca d'oli, una fotografia del transport de la part superior del Sagrat Cor de Jesús que corona el temple expiatori del Tibidabo. L'interès que presentava la fotografia, amb el Sagrat Cor de Jesús damunt de la caixa d'un camió Pegaso, escortat per un altre camió més petit i antic, la recollirem en un article publicat en aquest bloc. 

El Sagrat Cor de Jesús camí del Tibidado al cim de la caixa de fusta del Pegaso. En aquest transport hi intervingueren quatre persones, dos xofers acompanyats de dos camàlics. Un d'ells tingué l'encert de fer aquella fotografia amb la fortuna que ha arribat fins els nostres dies:

Outlook

En el moment de redactar l'article, i enduts per la curiositat i interès que s'ha de tenir per mantenir qualsevol bloc que informa sobre un tema qualsevol, desconeixíem d'on procedia el Sagrat Cor, qui el transportà i per quina carretera hi arribà a destí.

En un article que la periodista Eva Vàzquez i Ramió, especialitzada en cultura i art, publicà al diari El Punt Avui del passat dimecres deu de setembre, amb una prosa captivadora de frases llargues i salpebrat d'adjectius preciosistes on ressona la prosa enlluernadora d'en Josep Pla, hem sabut que el Sagrat Cor del temple expiatori del Tibidabo fou produït a la Foneria Artística Barberí d'Olot, una empresa de més de quatre-cents cinquanta anys d'antiguitat. 

En aquest article, l'Eva Vàzquez explica que la família Barberí, oriünda d'Itàlia, on produïen campanes, s'establiren a Olot l'any 1565. Des d'aleshores, la fornal de can Barberí treballà fins a mitjans dels anys 1990. En aquests darrers anys l'empresa pertanyia a la família Castey i la producció es traslladà a Riudellots de la Selva. El taller de tota la vida de can Barberí, convenientment reformat, acull avui dia l'estudi dels arquitectes Aranda, Pigem i Vilalta, l'obra innovadora dels quals ha merescut reconeixements i distincions arreu del món.

Que can Barberí treballés a Olot des d'una època tan reculada com l'any 1565, extrem acreditat per la documentació conservada, la converteix en la segona empresa més antiga del país després de Codorniu, productor de caves i vins. Hi ha que creu, però, que l'inici de l'activitat de la fosa a Olot podria ser anterior a aquella data, circumstància que és impossible de determinar atès que l'aiguat de l'octubre de 1940 destruí part de la documentació històrica guardada per la la família Barberí. 

Algunes de les principals obres sortides de la fornal de can Barberí són el Sant Crist de Josep Llimona al Santuari de Montserrat, la Santa Helena que corona el cimbori de la catedral de Barcelona; el monument d'en Josep Clarà per honorar la figura de l'industrial sabadellenc Joan Sallarès, l'estàtua del bisbe Campins al santuari de Lluc a Mallorca; en quant a Barcelona, es remarcable la gitana dels germans Oslé a la plaça de Catalunya, l'estàtua de Josep Vilamodat per homenatjar la República a la plaça de Llucmajor i les Aurigues d'en Gargallo instal·lades al parc de can Dragó; també l'obra dels escultors Xavier Corberó, Jaume Plensa, Javier Mariscal, Joan Brossa, Antoni Tàpies, Juan Múñoz o Francesc Torres, escampades arreu de món, han sortit d'aquest taller. La major part de campanes que repiquen en el país també procedeixen d'aquest obrador. 

Història de la Foneria Artística Barberí, llibre escrit per l'historiador Xavier Carmaniu per encàrrec dels propietaris actuals de l'empresa, ressegueix la producció d'aquesta foneria lligada a cada moment històric: la producció de canons per l'exèrcit carlí  en el segle XIX; els monuments civils erigits per commemorar l'efímer règim polític de la Segona República que acabà en un bany de sang; els sants de la trista postguerra; també els monuments erigits en ocasió de les exposicions internacionals de mostres de Barcelona de 1888 i 1929, i els Jocs Olímpics de 1992. Segons l'autor del llibre, que constitueix un recull fotogràfic de l'activitat i principals obres de can Barberí, es pot seguir la història del país en veient la producció sortida del taller. 

Article de l'Eva Vàzquez sobre el llibre d'en Xavier Carmaniu que recull la història de la foneria Barberí d'Olot:

IMG_1134

Treballadors de can Barberí a principis del segle XX, que correspon a un període gloriós de la foneria:

IMG_1135

Estand de l'empresa plantat a l'exposició universal de Barcelona de l'any 1888:

IMG_1136

Treballadors retratats al costat del monument a la República de l'any 1934:

IMG_1137

També ens agradaria de saber, com a afeccionats a la història del transport del nostre país que som, de qui era el Pegaso que transportà el Sagrat Cor del temple expiatori del Tibidabo: un camió de la foneria, d'una empresa d'Olot o d'una altre ciutat especialitzada en aquesta mena de transports i que treballava per can Barberí?; el nom dels conductors i camàlics que participaren en aquella expedició; la ruta que emprengueren des d'Olot fins a Barcelona: segurament que fou per la carretera que travessa Sant Feliu de Palleros, Anglès i Santa Coloma de Farners i va a parar a la carretera nacional II; i l'indret exacte on fou captada la imatge. No perdem pas l'esperança que algun dia ho sapiguem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada