La proliferació de vehicles que es produí en les dècades del 1960 i 1970 amb el conseqüent increment del nombre de conductors, alguns dels quals, persones de certa edat que per raons diverses no disposaren del permís de conduir en l'edat mínima reglamentària, fet poc corrent avui dia, contribuí a la difusió de llibres que abordaven diferents aspectes de l'automoció, el plantejament dels quals era més popular, didàctic, entenedor i assequible que el Manual d'automòbils d'en Manuel Arias-Paz.
L'aparició d'aquests llibres fou acompanyada d'una intensa campanya divulgativa de les autoritats de l'època per conscienciar els conductors dels riscs de la carretera i la conveniència d'atendre un conducció prudent. Els accidentats s'incrementaren en una proporció semblant a les matriculacions de vehicles i persones en condicions de conduir. Una de les altres conseqüències d'aquest fenomen, que tractarem pròximament, fou la irrupció de guies turístiques que proposaven rutes arreu del país, una activitat de lleure que els butlletins periòdics amb què el Reial Automòbil Club de Catalunya obsequiava als seus socis, ja difonia d'ençà de principis dels anys 1960: les excursions a les fonts del Llobregat, a la Cerdanya o a Montserrat.
Furetejant en la biblioteca que la família Carbonell Rodés té a la seva casa de Sant Feliu de Codines trobarem un publicació que il·lustra l'interès que les coses relaciones amb l'automoció suscità en els anys 1960 i 1970: un llibre d'en Rafael Escamilla sobre la seguretat al volant.
El contingut del llibre, amb els consells de seguretat que proposa, molt bàsics, són coneguts avui dia per tots els conductors. Cal contar-hi també l'increment extraordinari de la seguretat dels vehicles actuals en comparació amb les baluernes d'aleshores. El seu interès, amb els ulls de l'any 2015, són els vehicles retratats en les fotografies del llibre. Un aspecte, aquest darrer, per sucar-hi pa.
La portada del llibre, en color, mostra de la qualitat i luxe d'aquesta edició, és meravellosa: unes mans correctament disposades subjecten el volant del Seat 124 que circula per una carretera qualsevol en el moment que es creua amb un automòbil de luxe, possiblement un Dodge Dart fabricat a Villaverde per Barreiros:
La mecànica era una matèria desconeguda per la major part dels conductors. Gràfic d'un Seat 124 amb la disposició dels principals elements mecànics que palesa l'ànim didàctic d'aquest llibre:
Gràfic amb els principals elements que integren un motor, en aquest cas, d'un Seat 850, instal·lat a la part posterior, herència del Seat 600:
Els primers posseïdors dels Seat 600, el cotxe que motoritzà Espanya, els hi era útil el quadre amb els elements que integraven el tablier del vehicle, d'una extrema senzillesa i sentit pràctic:
A finals dels anys 1960, la tinença d'un Seat 124 era manifestació d'una certa capacitat econòmica:
Les fotografies del llibre reflecteixen l'estat del parc automobilístic a Espanya en els anys 1960. Vehicles moderns en una gran ciutat, amb dues furgonetes, una Sava Austin i una Citroen:
Imatge d'un dels carrers principals de la ciutat de Madrid en aquells anys, amb els taxis Seat i els autobusos de l'empresa municipal. El vell que creua el carrer proveït d'una gorra fosca i el bastó li dóna a l'estampa un aire provincià deliciós:
Aquesta fotografia reflecteix les condicions amb què la major part de les famílies espanyoles, de classe mitjana, abandonaven les ciutats a l'estiu per descansar en els seus llocs d'estiueig. L'habitacle del cotxe carregat de gom a gom i la baca plena de maletes lligades amb una corda. Un Seat 600 no era pas a l'abast de tothom. Una imatge que, si se'ns permet l'expressió, té un cert aire africà.
Les primeres autovies amb tres carrils, concentrades a Madrid:
L'estat que presentaven les carreteres espanyoles a finals dels anys 1960. El tram de la carretera nacional II a la comarca de l'Alt Empordà conserva el mateix estat:
Dues carrosseries per un mateix cotxe, el primer, molt popular en l'Espanya dels anys 1960 com també ho fou en el país on es creà, França:
I absolutament recomanable, per descomptat, la tira de plàstic que fregava el terra per descarregar l'electricitat estàtica que generaven els cotxes. Una mesura de seguretat que s'ha extingit amb el pas del temps per motius que ignorem:
Continuarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada