dissabte, 29 d’agost del 2015

Fotografies d'autobusos i autocars arreplegades per en Josep Vert i Planas (XV).

Més fotografies antigues d'òmnibus d'època arreplegats pacientment pel senyor Vert. Les tres primeres fotografies corresponen a dos cotxes que en la primera meitat dels anys 1930 feien la línia regular de Caldes de Malavella, poble que disposava de dos reconeguts establiments per a prendre-hi les aigües -els balnearis Vichy Catalan i Prats-, a Figueres. El trajecte es cobria per la carretera nacional II amb parada en els pobles que afrontaven en aquest tram de la carretera:

IMG_6516

IMG_6515

El segon cotxe, més gros, còmode i dotat d'un motor més potent:

IMG_6518

Aquesta carrosseria, de gran bellesa, elegància i modernitat, construïda pel taller Vert de Torroella de Montgrí, fou una de les primeres manifestacions al país de les modernes carrosseries d'autocars sense capó davanter: 

IMG_6593

L'autocar que transportava els treballadors i llurs vailets des de Sant Joan de les Abadesses fins a la fàbrica Filatures Llaudet SA, equipat amb un motor Perkins, constitueix una manifestació de les carrosseries que es construïren en els anys 1940 i 1950:

IMG_6579

Autocar Pegaso amb carrosseria Beulas Stergo de l'empresa Autocars F. Canals de Lloret de Mar:

IMG_6550

I si reculem cent anys, el novembre de 1914, l'estat que presentaven les carreteres del país era deplorable; també la xarxa ferroviària. El desinterès i deixadesa dels successius governs espanyols en aquesta matèria, com succeeix ara per ara, era patent. En aquest cas, estat que presentava la carretera de Ribes, al centre de Ripoll, un fangar, ple de carros curulls de mercaderies i un auto clavat:

IMG_6580

La vergonya que sentia la gent del país a principis del segle XX, per les desatencions del poder de l'estat, la continuem sentint els catalans transcorreguts cent anys. El dèficit d'infraestructures de tota mena que té Catalunya -llevat de les vies de peatge- és crònic, paradigmàtic d'una mala praxis. I és una de les causes, entre d'altres, com la no reconeixença del caràcter nacional del país, que explica l'efervescència del sobiranisme i l'anhel per un estat propi.

Continuarà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada