El camió Austin del senyor Marcel Ventura de Begues (Baix Llobregat).

En Climent Ventura, besavi d'en Marcel Ventura Fañanas, cap a l'any 1880, baixava la llet munyida dels ramats de cabres de les masies de Begues fins l'estació de tren de Gavà amb destí a la ciutat de Barcelona. Per traginar la llet usava animals de bast proveïts d'arganells amb càntirs. Begues acollí a partir de principis del segle XX una destacada colònia d'estiuejants de Barcelona.  

El seu fill, Josep Ventura Vinyes, nascut cap a l'any 1870, continuà el transport de la llet de cabra que inicià son pare amb un carro i un cavall. Atès que les cabres desconeixen els dies festius, la recollida de la llet es feia cada dia, hivern i estiu. Més d'un cop, es transportava la llet sota una nevada considerable.

El fill d'en Josep Ventura Vinyes, en Josep Ventura i Ximenis, en Pepet de les Planes, continuà l'activitat del transport familiar. Gran fumador de caliquenyos, havia nascut el 1898, l'any del desastre colonial en què Espanya perdé les darreres colònies d'ultramar, les illes de Cuba i Filipines, i prengué consciència de la seva insignificança completa en el concert internacional. Un país decadent, endarrerit i pobre que vivia isolat i d'esquenes al progrés que experimentaven la resta de països europeus.

Proveït d'un carro i un cavall, en Pepet de les Planes baixava càntirs de llet i ensems feia de recader pels veïns i botigues de Begues. Feia la ruta de Begues a Barcelona. Home de mentalitat oberta i atent a les novetats que es produïen, posseí el primer camió que hi hagué a Begues, un Federal importat dels Estats Units que comprà cap a l'any 1920. Equipava rodes massisses. La possessió del camió Federal li permeté d'incrementar la capacitat de transport de mercaderies. 

En camió Federal fotografiat al passeig de Colom de Barcelona. S'aprecia els pneumàtics massissos que equipava. En Josep Ventura Ximenis, dret en el pescant del camió, i el seu soci, de cal Joana de Begues, al costat del gos: 

Amb la compra de camions més moderns, el Federal fou tancat en un garatge de Begues. L'any 1939, acabada la guerra civil, fou engegat de nou i dut a Barcelona on fou comprat per un firaire. 

En els anys 1930 en Josep Ventura Ximenis comprà dos camions GMC per cobrir els serveis de transport de llet i d'ordinari a Barcelona. La llet era duta al mercat que hi havia al carrer Ali Bei de Barcelona. Al cap d'uns anys, es féu un mercat nou de la llet a l'avinguda Bogatell. Amb la insurrecció militar de part de l'exèrcit contra el govern de la Segona República Espanyola, les autoritats republicanes li requisaren al senyor Josep Ventura un dels dos camions GMC. I el gener de 1939, amb l'ocupació de les tropes feixistes, aquests li requisaren l'altre GMC. No recuperaren cap dels dos camions. 

Sense camions la família Ventura no podia fer cap activitat de transport. A en Josep Ventura, un home molt treballador i complidor, li deixen diners per comprar un camió Ford AA procedent d'un camp de recuperació de vehicles. Li acoblaren un gasogen per suplir la manca de benzina. Reprengué el transport de llet i els serveis de recader a Barcelona. El camió Ford AA, un cop es jubilà el senyor Ventura l'any 1960, el deixà als seus dos fills, en Marcel i en Josep Maria Ventura Fañanas. El camió Ford AA fou desfet pels dos germans a Begues.

Els senyors Ventura compraren, en una subhasta de vehicles militars convocada per l'exèrcit espanyol a Barcelona, un camió Ford carabiner dotat amb un motor de vuit cilindres de benzina. El Ford fou reparat pels dos germans, en Marcel i en Josep Maria. També li muntaren un motor Chevrolet de sis cilindres que els hi regalà llur oncle Climent Ventura, transportista que treballava per la fàbrica que Carburos Metálicos SA tenia al barri del Poblenou de Barcelona. En Climent Ventura, germà petit de son pare, tingué dos camions, un Chevroler i un Opel Blitz.

Al cap de quatre anys li canviaren el motor Chevrolet del Ford Carabiner per un motor dièsel de la marca Henschel-Sura, fabricat a l'Hospitalet del Llobregat. Aquests motors també els muntaven alguns models de camions i autocars que produïa Nazar i LAI-Karpetan-Oretran-Albatros. Els germans Ventura coneixien el senyor Benasco, gerent de Henschel-Sura, per fet que estiuejava a Begues. Per aquest motiu, en Josep Maria treballà un temps de comercial de Henschel-Sura. Quan aquesta empresa plegà, es reincorporà a l'empresa familiar de transports. El Ford carabiner fou desballestat al cap d'uns anys.

L'Isidre Torras, sogre d'en Marcel Ventura Fañanas, treballava a Destil·leries Mollfulleda d'Arenys de Mar, productors de distints licors, entre els quals, el Calisay. I per aquest motiu, el senyor Ventura comprà a la família Mollfulleda un camió Ebro B45 que usaven per transportar la producció pròpia de licors i destil·lats. Amb l'Ebro féu el servei de recaderia i transport de llet. Aquest Ebro fou desballestat.

L'any 1962 en Marcel Ventura Fañanas comprà al senyor Torrents, l'amo de la fàbrica d'Olesa de Bonesvalls que produïa els xiclets Fleer, un camió Austin Niña Bonita. Muntava un motor dièsel anglès de la casa BMC (British Motor Corporation) i un canvi de quatre marxes; la directa era una mica curta, car no passava de setanta quilòmetres per hora. Aleshores se li substituí el canvi per un de cinc marxes procedent d'un camió GMC  militar. La caixa de fusta que té el camió, una autèntica filigrana construïda als anys 1950, la muntava quan fou comprat pel senyor Ventura. Ben segur que fou produïda per algun carrosser de Vilafranca del Penedès que ensems construïa remolcs agrícoles.

El camió Austin Niña Bonita que posseeix el senyor Marcel Ventura Fañanas tancat en un garatge de Gavà: 

Detall de la cabina de l'Austin, un camió imponent a la Catalunya de finals dels anys 1950:

De dreta a esquerra: l'Adrià Ventura, en Marcel Ventura, en Joan Homs i en Joan Vallcorba retratats al costat de l'Austin:

Amb l'Austin, el senyor Ventura marxava fins a Caldes de Malavella per carregar caixes d'ampolles de l'aigua amb gas Vichy Catalan per compte de la senyora Josefa Martorell que tenia una casa de colonials a Gavà i tenia la representació i distribució del Vichy Catalan.

També marxava el senyor Ventura a Vilafranca del Penedès per carregar sacs de pinsos compostos CIA (Companyia d'Indústria Agrícola), empresa que pertanyia al grup sucrer Azucarera Ebro Agrícolas, per distribuir-los per la comarca del Baix Llobregat. I també feia els transports generals que sorgien. El manteniment del camió el feia el propi senyor Marcel Ventura. 

L'Austin fou tancat en el garatge de Gavà l'any 1989. Atès que aleshores canvià de feina dedicant-se al repartiment de mercaderia a la ciutat de Barcelona, les dimensions de l'Austin, amb el seu capó davanter, causava problemes de mobilitat per alguns carrer de la capital de Catalunya. Per atendre la distribució de mercaderies comprà usats dos camions Ebro D150. Un camió ideal per aquesta feina. El senyor Ventura es jubilà l'any 2000.   

Pel repartiment de sacs de pinso CIA a masies i granges isolades amb camins de mal arribar-hi, el senyor Marcel Ventura comprà d'ocasió aquest Land Rover. Atesos els seus coneixements mecànics, comprà un motor dièsel de recanvi. 

El Land Rover i el motor de recanvi al seu costat:

I també compraren a un familiar seu que exercí de metge a Sant Sebastià, un MG 1300 fabricat per Authi a Navarra. Fou el primer automòbil que tingué el senyor Ventura:

Per motius d'espai, el senyor Marcel Ventura vol desprendre's dels seus tres vehicles clàssics, el camió Austin, el Land Rover i el MG 1300. L'Austin és un camió que presenta un gran interès: és completament original, sempre tancat el garatge i conduït pel senyor Ventura. Conserva, de més a més, la caixa de fusta original, que li confereix més valor. Si algun afeccionat hi té interès, pot contactar amb el senyor Marcel Ventura al telèfon 93 639 05 27. Agraïm a la Imma Marcos Esparza que ens posés en contacte amb el senyor Ventura.