El passat dissabte acudirem a la nau que la família Roig té a Castellbisbal, on hi tanquen els autocars i autobusos de l'empresa Autos Castellbisbal SA, a recollir un autocar Pegaso per tal que en Joan Vallcorba el restauri. Aquesta visita ens donà l'oportunitat de conèixer alguns dels cotxes que té la família Roig.
Els orígens d'aquesta empresa familiar de transports es remunta als primers anys del segle XX. El primer camió que comprà l'avi del senyor Josep Roig fou l'any 1919. Una època força reculada. I fou un dels primers vehicles amb motor d'explosió que hi hagué a Castellbisbal, un poble aleshores on predominaven els pagesos i les activitats del sector primari.
La senyora Roig evocava amb nostàlgia l'època que Castellbisbal era ple de pagesos i el poble, petit, era envoltat de camps de vinyes. I no fa tants anys que la pagesia desaparegué de Castellbisbal. La gran planura ocupada per l'autopista AP-7, l'autovia A2 i els polígons industrials que acullen la Companyia Espanyola de Laminats SA (CELSA) i altres empreses, vall fèrtil que s'estén als peus de l'ermita de Sant Vicenç de Benviure o del castell, regada per l'aigua del riu Llobregat, fa cinquanta anys era plena a vessar de camps d'arbres fruiters.
Quan era arribada la temporada de la recollida de la fruita el poble s'omplia d'olor de pomes i préssecs dels arbres que el vent escampava. Des del poble estant, posat damunt d'un serrat, era meravellós la visió dels camps fruiters perfectament treballats i que mudaven en el decurs de l'any. Els pagesos en el nostre país foren els grans creadors del paisatge, havent-lo treballat i modelat en el transcurs de moltes centúries. El resultat, fruït d'un treball feixuc, constant i savi, transmès de generacions en generacions era sublim, excels, fecund. I en els pendents del serrat al cim del qual hi ha Castellbisbal, eren atapeïts de petits bancals de vinya. La finca que ara és ocupada pel garatge d'Autos Castellbisbal fou també, no fa pas gaires anys, un camp de conreu.
L'execució de l'autovia AP7 i la proximitat a l'antiga carretera nacional II, la implantació de les fàbriques de la Seat i la Solvay a Abrera i Martorell i la proximitat a la ciutat de Barcelona afavorí el desenvolupament de grans polígons industrials sobre els antics camps fruiters. De mica en mica els pagesos i l'activitat agrícola a Castellbisbal declinaren de manera irreversible. Avui dia ja no queden pagesos a Castellbisbal. Sense terres, els fills s'han guanyat la vida en altres feines. Les vinyes, els horts i les rengleres d'arbres fruiters dels camps que conreaven els avis són una pura reminiscència.
L'únic vestigi que es conserva del passat agrícola de Castellbisbal és, tal vegada, l'ermita de Sant Vicenç. Aixecada en un extrem alt del serrat de les Garses, des de l'autovia AP7 i l'autovia A2 es manifesta com un punt blanc suspès i ingràvid sobre la terra rogenca on s'assenta; i des d'aquella posició avançada domina la vall trinxada per polígons industrials i infraestructures. Darrera, amagat, recòndit, hi ha el poble de Castellbisbal.
Quan era arribada la temporada de la recollida de la fruita el poble s'omplia d'olor de pomes i préssecs dels arbres que el vent escampava. Des del poble estant, posat damunt d'un serrat, era meravellós la visió dels camps fruiters perfectament treballats i que mudaven en el decurs de l'any. Els pagesos en el nostre país foren els grans creadors del paisatge, havent-lo treballat i modelat en el transcurs de moltes centúries. El resultat, fruït d'un treball feixuc, constant i savi, transmès de generacions en generacions era sublim, excels, fecund. I en els pendents del serrat al cim del qual hi ha Castellbisbal, eren atapeïts de petits bancals de vinya. La finca que ara és ocupada pel garatge d'Autos Castellbisbal fou també, no fa pas gaires anys, un camp de conreu.
L'execució de l'autovia AP7 i la proximitat a l'antiga carretera nacional II, la implantació de les fàbriques de la Seat i la Solvay a Abrera i Martorell i la proximitat a la ciutat de Barcelona afavorí el desenvolupament de grans polígons industrials sobre els antics camps fruiters. De mica en mica els pagesos i l'activitat agrícola a Castellbisbal declinaren de manera irreversible. Avui dia ja no queden pagesos a Castellbisbal. Sense terres, els fills s'han guanyat la vida en altres feines. Les vinyes, els horts i les rengleres d'arbres fruiters dels camps que conreaven els avis són una pura reminiscència.
L'únic vestigi que es conserva del passat agrícola de Castellbisbal és, tal vegada, l'ermita de Sant Vicenç. Aixecada en un extrem alt del serrat de les Garses, des de l'autovia AP7 i l'autovia A2 es manifesta com un punt blanc suspès i ingràvid sobre la terra rogenca on s'assenta; i des d'aquella posició avançada domina la vall trinxada per polígons industrials i infraestructures. Darrera, amagat, recòndit, hi ha el poble de Castellbisbal.
La finca que acull el garatge d'Autos Castellbisbal SA, amb un gran patí i una nau moderna i funcional on es tanquen els cotxes:
El senyor Roig enraonant amb el conductor d'un bus a punt d'abandonar el garatge:
Un dels cotxes de la casa, un Mercedes Benz, aparcat al pati:
Un altre autobús concebut per trajectes interurbans:
Dues fotografies de la part posterior d'aquest cotxe:
Tres cotxes més de la casa, dos autobusos interurbans i un autocar més gros per atendre serveis discrecionals:
Dues fotografies d'un autobús interurbà carrossat per Noge:
Un cotxe amb una reeixida carrosseria de l'Ayats d'Arbúcies:
Cotxes destinats als serveis discrecionals:
Un cotxe modern, amb un disseny afortunat, de l'empresa Transports Generals d'Olesa:
Un microbús Mercedes Benz amb uns quants anys:
Els protagonistes de la visita que tingué lloc a l'empresa de la família Roig el passat dissabte a Castellbisbal. De dreta a esquerra: Els senyors Roig, pare i fill, que exerciren d'amfitrions, en Joan Vallcorba, que ha assumit el repte de restaurar l'autocar Pegaso, empresa que coronà amb èxit, n'estem segurs, i en Toni Arimany que féu el transport amb una gran eficàcia i professionalitat:
Volem agrair ben sincerament a la família Roig l'extraordinària amabilitat amb què en acolliren a casa seva. I sens dubte, la història d'aquesta empresa de transports centenària mereix ser recollida i difosa per tal de recuperar els precursors del transports de persones i mercaderies en vehicles amb motor d'explosió al nostre país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada