Després de dinar a Cervera, a través de l'Eix Transversal i la C-17, dues grans infraestructures que disposa el país, executada la primera i eixamplada la segona per la Generalitat de Catalunya, arribarem a les sis de la tarda a Torelló, població industrial al nord de la comarca d'Osona.
Dretament ens presentarem al solar on en Ramon Camprubí hi tanca el seu camió, una tractora Scania. Gran afeccionat al futbol i seguidor del Barça, en Ramon sentia per la ràdio el partit contra el Granada, la victòria sobre el qual coronà el club blaugrana com a campió de la lliga espanyola d'enguany.
La tractora Scania d'en Ramon Camprubí llueix referències i elements propis de la seva vila, Torelló, banyada pels rius Ter i Ges:
Dretament ens presentarem al solar on en Ramon Camprubí hi tanca el seu camió, una tractora Scania. Gran afeccionat al futbol i seguidor del Barça, en Ramon sentia per la ràdio el partit contra el Granada, la victòria sobre el qual coronà el club blaugrana com a campió de la lliga espanyola d'enguany.
La tractora Scania d'en Ramon Camprubí llueix referències i elements propis de la seva vila, Torelló, banyada pels rius Ter i Ges:
Un cop saludat en Ramon i convingut de retrobar-nos més tard per consumir plegats un refresc i celebrar la previsible victòria del Barça contra el Granada, ens desplaçarem fins un gran equipament públic que hi ha al peu del santuari de la Mare de Déu de Rocaprevera, lloc de confluència dels rius Ter i Ges, on tingué lloc el passat cap de setmana el Motor-Fest de Torelló.
Cartell publicitari d'aquest esdeveniment penjat a l'entrada del bar El Triangle ubicat al polígon industrial de Torelló, amb les activitats programades:
En l'espai on es celebrà el Motor-Fest, admirarem les tractores allà exposades. La major part eren de la casa Scania; algunes tractores Volvo, tres Daf, dues de les quals dels germans Garrell, una Mercedes Benz i un camió Man rígid de dos eixos. La primera, una tractora Volvo de Transports J.M. Cañadas de Girona:
Al costat del Volvo d'en Cañadas, una tractora Scania:
Dues tractores Scania, la segona inspirada en el personatge de ficció Batman:
Aquestes dues tractores, Volvo i Scania, pintades semblantment, ens agradaren força per l'equilibri reeixit en amalgamar dos conceptes antitètics, modernitat i antigor, l'harmonia dels qual és un treball complex, delicat:
Una tractora Scania dotada de capó davanter d'un transportista de Tarragona:
Una altre tractora Scania que transmet una imatge ancienne d'aire britànic combinada amb elements d'una modernitat recalcitrant:
Dues tractores Scania amb una gran semblança. La primera, amb una combinació de colors granat i beix, creiem que és més atractiva que no pas la pintada amb un vermell Ferrari, massa estrident:
A diferència de la tractora Scania, un disseny italià radical, les línies anodines i ensopides que presenten les tractores s'adiuen poc, en la nostra opinió, amb les decoracions cridaneres i llampants que s'exhibeixen en aquestes trobades:
Una tractora Volvo amb una decoració sòbria en comparació de la resta de camions que participaren a l'encontre:
Els germans Joan i Toni Garrell, amb llurs tractores Daf que llueixen un blau inconfusible i consagrades a grups musicals de rock, són assistents habituals en aquesta mena d'encontres. Mai defalleixen:
Una tractora Scania d'un transportista de Torelló:
El Apañao amb el seu camió Man també participa sovint en encontres de camions decorats:
Aquesta tractora Volvo tenia una gran elegància i refinament. La bellesa d'aquesta cabina s'imposa amb naturalitat sense haver de recórrer a guarniments:
Un dels vehicles amb un disseny més esclatant fou, sens dubte, aquesta tractora Volvo. El constructor suec l'ha encertada de ple amb el nou disseny de la cabina dels seus camions de més tonatge, intensament i plenament italià. El color negre uniforme de la cabina combinat amb el gris és encertadíssim:
El disseny d'aquest camió Mercedes Benz, com també li ocorre a la cabina del Daf, no s'avé amb els ornaments que defineix aquesta moda:
I tancava la renglera de camions exposats aquesta tractora Scania:
El Motor-Fest de Torelló, que tingué lloc el passat cap de setmana, reuneix entusiastes de les motocicletes i dels camions, concerts musicals i estands que venen tota mena d'articles relacionats amb la cultura nord-americana, la qual ha arrelat amb força al país: samarretes, jaquetes, caçadores i pantalons texans, cinturons i sivelles, botes i complements diversos.
Una furgoneta GMC que reflecteix l'acusada influència que la cultura nord-americana exerceix en el nostre país, manifestada en el lleure, el cinema i la música, la gastronomia, la indumentària:
Hem de reconèixer humilment que sobre aquestes manifestacions culturals procedents dels Estats Units, de les quals en deriva, creiem, la moda dels camions profusament pintats i guarnits, no en sabem ben bé res. El nostre desconeixement és categòric, absolut. Per tant les opinions formulades sobre les decoracions i els ornaments que incorporen els camions exposats al Motor-Fest de Torelló són subjectives i discutibles.
Les grans tractores dels Estats Units, de dimensions colossals, algunes de les quals copiosament ornamentades, contrasten amb les mides de les tractores que produeixen els constructors europeus, més reduïdes. Certes reproduccions i imitacions prescindint de les mides desiguals dels vehicles ianquis i europeus pot causar resultats desconcertants, estrambòtics, xarons, risibles.
Hi ha però algunes consideracions que voldríem formular. Al marge de la projecció, admiració i diferenciació social que la conducció d'un camió d'aquesta classe suscita al seu propietari, fet inqüestionable i ben legítim, costa d'entendre que malgrat la crisi econòmica persistent que ha causat una reducció considerable de l'activitat del transport i dels rendiments econòmics, acompanyada del tancament de nombroses empreses de transport, algunes de les quals plenes d'història, els propietaris d'aquests camions, la major part dels quals treballadors autònoms que no tenen reconegudes prestacions en cas d'atur, gastin molts diners en decorar-los sabent d'antuvi que no els recuperaran i que en qualsevol moment, arran d'una qualsevol fatalitat, siguin completament inservibles.
L'època que ens han tocat de viure, després del miratge de la demencial dècada anterior, marcada per transformacions de tota mena accelerades i imprevisibles, una de les quals, la confirmació de l'ensulsiada irreversible de la classe mitjana a les democràcies occidentals, on s'enquadren els treballadors autònoms, recomana de recuperar la mentalitat dels avis: gastar poc i guardar per fer un racó i atendre si cal les adversitats que es podessin produir. Mentalitat reforçada per la reducció del paper actiu que han tingut els estats en l'atorgament de prestacions socials (sanitat, pensions i prestacions, ensenyament gratuït). L'estat social preponderant a Europa d'ençà de l'acabament de la Segona Guerra Mundial està immergit en una crisi i mutació que, tal vegada, pot extingir el seu paper assistencial i de redistribució de recursos. En aquest avenir incert hi ha manifestacions que semblen poc prudents.
Les grans tractores dels Estats Units, de dimensions colossals, algunes de les quals copiosament ornamentades, contrasten amb les mides de les tractores que produeixen els constructors europeus, més reduïdes. Certes reproduccions i imitacions prescindint de les mides desiguals dels vehicles ianquis i europeus pot causar resultats desconcertants, estrambòtics, xarons, risibles.
Hi ha però algunes consideracions que voldríem formular. Al marge de la projecció, admiració i diferenciació social que la conducció d'un camió d'aquesta classe suscita al seu propietari, fet inqüestionable i ben legítim, costa d'entendre que malgrat la crisi econòmica persistent que ha causat una reducció considerable de l'activitat del transport i dels rendiments econòmics, acompanyada del tancament de nombroses empreses de transport, algunes de les quals plenes d'història, els propietaris d'aquests camions, la major part dels quals treballadors autònoms que no tenen reconegudes prestacions en cas d'atur, gastin molts diners en decorar-los sabent d'antuvi que no els recuperaran i que en qualsevol moment, arran d'una qualsevol fatalitat, siguin completament inservibles.
L'època que ens han tocat de viure, després del miratge de la demencial dècada anterior, marcada per transformacions de tota mena accelerades i imprevisibles, una de les quals, la confirmació de l'ensulsiada irreversible de la classe mitjana a les democràcies occidentals, on s'enquadren els treballadors autònoms, recomana de recuperar la mentalitat dels avis: gastar poc i guardar per fer un racó i atendre si cal les adversitats que es podessin produir. Mentalitat reforçada per la reducció del paper actiu que han tingut els estats en l'atorgament de prestacions socials (sanitat, pensions i prestacions, ensenyament gratuït). L'estat social preponderant a Europa d'ençà de l'acabament de la Segona Guerra Mundial està immergit en una crisi i mutació que, tal vegada, pot extingir el seu paper assistencial i de redistribució de recursos. En aquest avenir incert hi ha manifestacions que semblen poc prudents.
Abandonat l'espectacle fabulós dels camions guarnits, toparem amb allò que ens abelleix i ens és més proper: un Nissan Eco T-160 equipat amb una cabina que deriva de la mítica cabina de la sèrie P, M i L de Ebro-Motor Ibérica SA:
I al restaurant El Triangle de Torelló, acompanyats d'en Ramon Camprubí i d'en Xavier Castells, tornàrem a tocar de peus a terra amb la proclamació del Barça com a campió en la lliga espanyola i la remembrança dels antics transportistes osonencs:
A dos quarts de nou del vespre ens acomiadarem. Amb vint minuts, arribats que forem a Ripoll després d'una intensa jornada consagrada als camions, soparem i ens allitarem lassats. En un dia férem un viatge des dels vetusts camions dels anys 1960 fins a la modernitat més radical encarnada en els camions exposats al Motor-Fest de Torelló.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada