La visita d'uns amics de Benicarló a Alcarràs (I).

Avui dissabte, al Parador d’Alcarràs, un  restaurant incrustat en una benzinera aixecada en un costat de l’antiga carretera nacional II, on serveixen esmorzars de forquilla, carns a la brasa i menús, un lloc tranquil i agradable pel poc trànsit que registra aquesta via, trànsit de caràcter local, arran de l’entrada en funcionament de l’autovia A2, ens hem trobat amb dos matrimonis de Benicarló, en José Vicente Lluch i la seua senyora Maria Dolores i el Jaime Ripollès Moles acompanyat de la seua senyora Mari Carmen, els quals han fet un forat en la seua atapeïda agenda per desplaçar-se fins Alcarràs, atrafegats com estan enmig de la temporada d’estiu. Al Parador també hi havia en Carlos Tomàs, el planxista del Taller Central d’Alcarràs que ha restaurat tres dels camions d’en Claudi i l’Eduard Herguido i que també participà en l’expedició a Gandesa i Benicarló la primavera d'enguany en la qual gaudirem intensament de la visita feta a uns camions Barreiros i que ja ha estat reportada en aquest bloc. 

Del cantó de Girona hem comparegut a Alcarràs acompanyats del senyor Pere Liu, l’antic cap del taller Fontàs-Costa, concessionari oficial Nazar a la província de Girona. En el transcurs del viatge d’anada i tornada el senyor Liu ha desgranat els seus records de mecànic de la Nazar, inimaginables avui dia. Activitats com haver de marxar de casa a qualsevol hora del dia o la nit per tal de reparar, en la mateixa carretera, algun camió Nazar en pana d’un client. Les visites periòdiques a la fàbrica de Saragossa per fer els cursos de formació dels nous models, conèixer altres representants i aprofitar el viatge de tornada conduint vehicles nous amb placa verda que s’havien de lliurar als compradors. O l’assessorament que féu, per mediació de la senyora Catalina Camps, propietària del Garatge Camps SA, concessionari oficial Ebro a Girona, a dos enginyers de Motor Ibérica SA vinguts expressament de Barcelona per tal de resoldre un petit problema sorgit en els primers motors Perkins que muntaren els camions Ebro E. Els seus profunds coneixements sobre els motors de la casa Perkins resolgueren satisfactoriament el problema plantejat pels dos enginyers.

El motiu de la visita que ha tingut lloc a Alcarràs era de correspondre una anterior visita que nosaltres férem a Benicaró per conèixer el senyor Antonio Esbri i en José Vicente, i de pas, veure el camió Barreiros Azor que comprà el pare del senyor Esbri i que en José Vicente està restaurant.

Aquest cop el senyor Esbri no ha pogut pas venir. És fora, de viatge, amb la seua senyora, fruint d’uns dies de vacances. En José Vicente ha vingut acompanyat de la seua senyora i d’un matrimoni amic. En Jaime Ripollès és un gran afeccionat als camions i tenia un gran interès, com en José Vicente, en veure els camions restaurats pels senyors Claudi i Eduard Herguido. La seua esposa, la Mari Carmen, està vinculada amb el món del transport car son pare tingué una empresa de transports a Alcanyís.

A dos quarts de deu en punt ens hem trobat al Parador d’Alcarràs per fer un bon esmorzar. Des de Benicarló a Alcarràs hi ha una bona tirada i el fet de matinejar sempre obre la gana. A la dreta, en Carlos Tomàs Roure i en Jaime Ripollès Moles; a l'esquerra, en Pere Liu, en José Vicente Lluch i la seua senyora Maria Dolores: 

En Pere Liu, en Gonzalo Latorre Ratés i en Claudi Herguido, que juntament amb son germà Eduard han exercit d'amfitrions de la trobada que avui ha tingut lloc a Alcarràs:

 

Al parador d’Alcarràs, tal com estava programat, ha comparegut en Gonzalo Latorre Ratés, transportista autònom de Lleida i col·leccionista de cotxes clàssics, a bord d’un Peugeot 203, matriculat a Barcelona el desembre de l’any 1954 i ben restaurat.

El Peugeot fou comprat per en Gonzalo el juliol de l’any 1997 al senyor Frederic Tarrés, l’avi Tarrés per motiu, un senyor molt gran de Banyoles que regentava un negoci de compravenda de vehicles clàssics. El seu primer propietari fou en Jaume Sanmartí Rigol, un ginecòleg que residia al carrer Iradier 21 de Barcelona i treballava a l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona. No hi ha cap dubte que el senyor Sanmartí tenia una bona posició econòmica car poca gent, a Barcelona, aquells anys, estava en disposició d’estrenar un cotxe d’importació d’aquesta categoria. Peugeot era aleshores una casa de prestigi i ben considerada, no pas la marca popular i assequible que avui dia és. L’avi Tarrés havia comprat anteriorment el cotxe a un veí de Castellar del Vallès.

Placa de l'automòbil estampada de fàbrica: 

Placa preceptiva en la dècada de 1950 que consigna el primer propietari de l'automòbil, en metge Sanmartí de Barcelona, i el seu domicili:

Un cop comprat, el senyor Latorre conduí el Peugeot 203 des de Banyoles fins a la ciutat de Lleida, on resideix. La bomba de l’aigua li donà més d’un maldecap en el viatge entre Banyoles i Lleida. L’ha sotmès a una acurada restauració. Sort n’hi ha que a França hi ha força recanvis dels vehicles que han produït. La restauració ha consistit en refer-li la pintura, tapisseria i cromats,  repassar i reforçar la mecànica i demés elements mecànics.

Ben esmorzats hem fet cap a la nau on hi són tancats els camions. Allà ens hem trobat amb l’Eduard Herguido, i el senyor Joan Gòdia Tarragó, que col·labora en la restauració de Barreiros 2626. També hi era en Carlos Cerdà Meseguer, el pare del qual, treballà a la casa Peugeot a París uns quants anys i també tingué un 203 amb matrícula francesa. Una d’aquelles causalitat que constantment la vida t’ofereix.

El curt trajecte entre el Parador i el garatge de la família Herguido en Gonzalo l’ha fet acompanyat d’en Pere Liu i de la Maria Dolores i la Mari Carmen:

En Jaime Ripollès fotografiant l'interior de l'automòbil portat per en Gonzalo Latorre:



La Mari Carmen, al volant, i la Maria Dolores al seu costat, assegudes dins l'habitacle irrisori del Peugeot 203 en comparació dels paràmetres d'amplitud que presenten els automòbils avui dia:

En José Vicente, mentre subjecta la porta de l'acompanyant, la seua senyora treu el cap pel sostre del cotxe: 

En José Vicente, la Maria Dolores i la Mari Carmen:

Concepció de cotxe luxós que imperava a l'Europa Occidental en la dècada de 1950:

Primer hem vist la fase en què es troba la restauració del Barreiros 2626. Malgrat que està a les beceroles, el camió estarà a punt, lluint l’encertada, original i bonica combinació de colors que identifica d’una hora lluny els vehicles de Transports Mariano Herguido, a la gran trobada de vehicles que tindrà lloc la primavera vinent a La Panadella.









L’Eduard Herguido i en Gonzalo Latorre, refugiats de la calor tòrrida que aquesta època de l'any envaeix la comarca del Segrià, dins la nau on es restaura el Barreiros 2626, fent-la petar: 

Aquest camió presenta detalls com és la separació dels dos eixos davanters direccionals per facilitar la instal·lació d’una ploma, que posen de manifest que els enginyers de Barreiros, comandats pels nord-americans de la Chrysler, pensaven bé les coses i improvisaven poc.



Per gaudir plenament dels dos camions restaurats, el Sava-Berliet i el Barreiros Super Azor, en Claudi els ha tret del seu cau i els ha exposat al pati. Els dos camions tancats dins el seu cau: 

Els amics de Benicarló han accedit a la cabina del Sava-Berliet per fer el tomb de rigor. Per a qualsevol afeccionat als camions és una gran experiència, car no tothom en té l’oportunitat de pujar-hi. Un cop completada la volta amb el Sava-Berliet, la Mari Carmen s'ha enfilat al para-xocs del camió per fotografiar el seu home i a en José Vicente asseguts dins la cabina. 

La Mari Carmen baixant del para-xocs, en Carlos Tomàs i la Maria Dolores:



En Carlos Tomàs fotografiant els quatre amics de Benicarló apinyats dins la cabina del Berliet. Hi ha moments que s’han d’immortalitzar:

Examinant minuciosament la restauració portada a cap en el Barreiros Super Azor i el Sava-Berliet, les quals, són admirables pel detallisme i perfeccionisme assolit. No s’han escatimat esforços de cap mena i això, malgrat no ser un entès en la matèria, és percep d’una hora lluny. 

El llamp de motor que el Berliet té atreu i concentra poderosament l’atenció. El seu costat el Barreiros, un bon camió de fabricació nacional, presenta una imatge esquàlida. En José Vicente i la Maria Dolores recolzats en el para-xocs del Berliet:

En José Vicente Lluch al costat de la cabina del Sava-Berliet, un camió que és cosí germà del Barreiros Azor que té a Benicarló:

Més tard ha comparegut a la nau en Ricard Palomas acompanyat amb la seua xiqueta Anna a bord d’un dels dos autos clàssics que té, un Seat 850 Spider, molt bell i excel·lentment ben restaurat: 

L'Anna Palomas al costat del seu pare, en Ricardo, l'Eduard Herguido, en Carlos Tomàs i en Gonzalo Latorre:

El Peugeot francès dels anys 1950 i el Fiat de la segona meitat dels anys 1960, dos dissenys reeixits en les seves respectives categories:

També hem vist el grau de restauració que presenta el Barreiros Super Azor, comprat a un senyor de les terres de l’Ebre per suggeriment del senyor Jordi Ramos Ortiz, el qual munta la cabina del Super Azor Gran Ruta. La dificultat principal que la restauració d’aquest camió ha plantejat ha estat en disposar del parabrisa davanter. Sort n’hi ha hagut de la generositat i ajut prestat pel senyor Luis Alberto Garrido Sanz, de Medina del Campo, vila carregada d’història de la província castellana de Valladolid, gran afeccionat als vehicles que Barreiros produí i que disposa de força de peces de recanvi.

Tal com s’aprecia en les fotografies, encara s’ha d'acabar l'interior de la cabina i folrar-la. El pont del motor té unes dimensions per encabir-hi el motor de sis cilindres que equipava el Barreiros Super Azor Gran Ruta, no pas el motor més petit de quatre cilindres que equipa aquest model del Gran Ruta a seques.









El túnel del motor, projectat per el motor de sis cilindres del Super Azor Gran Ruta és balder respecte del motor de quatre cilindres que munta aquest vehicle:

Els quatre vehicles clàssics que aquest matí s’han aplegat al pati de la nau d’Alcarràs on hi ha tancats els quatre camions clàssics que tenen en Claudi i l’Eduard Herguido:

Continuarà.